Poc després de la Guerra Civil americana, una gran quantitat d’homes dels exèrcits confederats, perseguits per la misèria van haver de vendre els seus instruments per poder sobreviure. A la vegada l’esclavitud era abolida als Estats Units, aquestes dos situacions van portar a que molts homes negres compressin molts instruments, des de guitarres fins a trompetes i trombons, a la vegada ho van fusionar amb els seus instruments africants, els tambors. Així va nèixer el Blues, la barreja de les cançons religioses negres, amb els instruments dels blancs van fer sorgir un nou estil de música que finalment a principis del segle XX seria molt popular, sobretot entre els negres, el Blues.
Aquests homes, els bluesmen, tenien fama de ser homes perillosos, que anaven en contra de la llei, fins i tot arribaven a dir que havien venut la seva ànima al diable, com va ser el cas de Robert Johnson (1911 – 1938), el qual va compondre cançons sobre com es va vendre la seva ànima (Crossroad Blues o Me and the Devil Blues), la història de Johnson explica que de molt jove no sabia tocar la guitarra, fins que una nit en una cruïlla de camins es va apareixer una dona, la qual li va preguntar què era el que més volia, ell va respondre que volia tocar blues i la dona li va dir: fet. A partir d’aquell dia durant 10 anys es va tornar un dels Bluesmen més importants del Mississippí, se’l va anomenar “El Rei del Delta-Blues”.
Al cap de 10 anys de la seva aparició, Johnson va començar a patir atacs de pànic dient que gossos negres el perseguien, fins que finalment, en mig d’un concert Robert Johnson, va sortir corrents de la sala i finalment en una habitació contigua va morir. Tot i que la teoria més acceptada i reconeguda és que va morir en una picabaralla en un bar a mans d’un amant gelós. Robert Johnson també és anomenat l’Avi del Rock’n’Roll, grans cançons com Sweet Home Chicago o moltes d’altres han estat versionades per grans genis del rock’n’roll. A la vegada, Johnson només es té constància d’una sola foto seva, la poca informació que es té d’aquest bluesman, solament va fer una grabació de prova en tota la seva vida, el torna una de les figures més intrigants i atractives de la història del Blues.
