Música

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.

Carmen de Mairena: diva de la Barcelona canalla

• Publicat el 25 d'abril de 2020

El passat 22 de març va morir Carmen de Mairena, icona de la lluita LGTBIQ+ a tot Espanya. Diva de la Barcelona canalla, vedette dels cabarets del Raval i transformista al Paral·lel, va dur una vida de resistència que s'ha d'inscriure en la memòria de l'escena queer de Barcelona, dispersa i fragmentada, si no completament esborrada o oblidada.

50 anys de «Let it be»: l’últim disc dels Beatles que no va agradar a Paul McCartney

• Publicat el 9 d'abril de 2020

Aquest any se celebra el 50è aniversari del que fou l’últim disc dels Beatles: “Let it Be”, compartint nom amb una de les seves cançons més conegudes que els ha fet immortals. Amb temes com “Let it Be”, “Get Back” o “Across the universe”, l’àlbum tancaria la carrera d’un dels grups pop-rock més importants de les últimes dècades. El disc va ser publicat el 8 de maig de 1970, el mateix any que el grup anunciava la seva dissolució. Tot i això, no tothom el considera l’últim de la banda.

Rammstein i la turbulenta història d’Alemanya, feta música

• Publicat el 21 d'octubre de 2019

Deu anys han estat necessaris per a què l’últim àlbum de la banda d’industrial metal o shock rock Rammstein, hagi pogut veure la llum. I ho fa jugant a l’estil que sempre li ha agradat a aquesta banda: generant controvèrsia. No és que els seus anteriors àlbums no fossin provocatius, però el seu últim treball ha aconseguit que tots els altres temes tractats hagin quedat en un segon pla per una sola raó: la història d’Alemanya.

La llegenda del flautista d’Hamelín

• Publicat el 12 de març de 2017

Les explicacions sobre la llegenda que cobren més força són la de la guerra i la colonització. En el cas bèl·lic, perquè era habitual que apareguessin pels pobles i ciutats alguns enviats de les autoritats allistant als joves a l'exèrcit. En el cas de la colonització, perquè l'emigració de ciutadans alemanys cap a Europa Central i de l'Est va començar a aquella època.

Entre Cuba i Catalunya: l’origen de les havaneres

• Publicat el 20 de gener de 2017

El 1898 l’Estat espanyol perdia les seves darreres colònies a les Antilles. Aquest fet, el qual s’anomenà “desastre del 98”, suposà un trencament en la mentalitat espanyola, que veia suprimit el seu imperi i en decadència el seu estat. La pèrdua de les colònies, i entre elles Cuba, provocà una desmoralització profunda, i posà en crisi el sistema de la restauració, imperant des de 1874.

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

• Publicat el 15 de setembre de 2016

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera.

Quan els homes del Mississippí venien la seva ànima

• Publicat el 27 de maig de 2015

Poc després de la Guerra Civil americana, una gran quantitat d’homes dels exèrcits confederats, perseguits per la misèria van haver de vendre els seus instruments per poder sobreviure. A la vegada l’esclavitud era abolida als Estats Units, aquestes dos situacions van portar a que molts homes negres compressin molts instruments, des de guitarres fins a trompetes i trombons, a la vegada ho van fusionar amb els seus instruments africants, els tambors. Així va nèixer el Blues, la barreja de les cançons religioses negres, amb els instruments dels blancs van fer sorgir un nou estil de música que finalment a principis del segle XX seria molt popular, sobretot entre els negres, el Blues.