Actualitat

La Veneçuela Bolivariana i la nova Operació Còndor

• Publicat el 4 de febrer de 2019

El 23 de gener d’aquest 2019, en una manifestació a Caracas, Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, s’autoproclamà President de la República, tractant d’usurpar el càrrec pel qual havia estat escollit Nicolás Maduro el 20 de maig de 2018 amb més de sis milions de vots.

Fukuyama i la mort de la Revolució Francesa: introducció a la postmodernitat

• Publicat el 25 de novembre de 2018

L’any 1992, un any després del col·lapse del Camp Socialista, Francis Fukuyama publicà un llibre titulat "The End of History and the Last Man", un pretensiós assaig on l’autor anunciava l’arribada de la «fi de la història». Una idea que dos segles enrere ja hauria teoritzat Karl Marx entesa com la conquesta d’un bloc històric on s’haurien extingit les classes socials.

Kurdistan: el poble de les muntanyes

• Publicat el 8 d'octubre de 2018

Parlar de la situació actual del poble kurd es fa complicat sense diferenciar els quatre estats en els quals està dividit administrativament en l’actualitat. Turquia, Iraq, Iran, Síria i en menys proporció Armènia són els estats que inclouen dins les seves fronteres territoris històricament habitants per població kurda.

Josep Fontana: la història militant

• Publicat el 28 d'agost de 2018

Si Fontana hagués sigut anglès, avui seria considerat un segon Eric Hobsbawm", em va dir un dels seus companys que el coneixia força. Paraules grosses. No acostuma a passar que et comparin amb un dels millors historiadors de tots els temps (fins a la seva mort, Hobsbawm va ser l'historiador viu més citat).

Faraó: l’Antic Egipte des de l’òptica del poder

• Publicat el 18 de juliol de 2018

L’Antic Egipte és un dels temes més “suats” de la divulgació històrica. D’ençà del seu “descobriment” pels estudiosos que acompanyaven Napoleó, l’interès per la civilització egípcia ha generat una disciplina pròpia –l’egiptologia– i tota una estètica que va fer-se aviat el seu lloc en l’imaginari col·lectiu.

Òmnium, pensar en gran

• Publicat el 11 de juliol de 2018

Passen els anys i també les generacions, i avui una àmplia majoria de la societat catalana se sent identificada no només amb algunes accions d’Òmnium Cultural, sinó amb la seva raó de ser. Però què ho fa això? Partim de trobades a porta tancada, per obligada clandestinitat, vora l’11 de juliol de l’any 1961.

Els orígens de la deriva neoliberal a l’Argentina

• Publicat el 10 de juliol de 2018

El 10 de desembre de l'any 2015 en la República d'Argentina va ser nomenat com a president Mauricio Macri, candidat sota les sigles del front Canviem, coalició política de partits entre els quals es troben Proposta Republicana, Unió Cívica Radical, Coalició Cívica (ARI), a més d'altres forces polítiques i moviments.

Cartes marcades: zapatisme i autonomia en perspectiva històrica

• Publicat el 18 de juny de 2018

En quina mesura, la irrupció del  Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN), l’1 de gener de 1994 i la seva declaració de la guerra contra l’Estat mexicà, va ser l’inici d’un procés en el que, com afirma l’antropòleg mexicà Héctor Díaz Polanco, la “demanda autonòmica” es va transformar en el “nucli dur” del programa sociopolític de molts pobles indígenes a Mèxic i a Amèrica Llatina?

Per què es barallen Israel i l’Iran?

• Publicat el 30 de maig de 2018

Divendres 11 de maig de 2018, al centre de Teheran. Fa només tres dies que el president nord-americà Trump, en la línia de l’israelià Netanyahu, ha cancel·lat l’acord nuclear amb l’Iran, titllant de terrorista el govern aquest país asiàtic. Davant la postura negociadora del president Rohani, els sectors ultres de la societat iraniana surten als carrers: critiquen durament els EUA, però també a Israel, al qual anomenen «el petit Satanàs».

Feminismes dels segles XX i XXI: recorregut històric i teòric (II)

• Publicat el 24 de maig de 2018

La tercera onada feminista, que té els seus orígens a la dècada dels 90, ha anat incorporant nous elements que han provocat el sorgiment de diferents perspectives dins del moviment feminista. Durant aquesta dècada, es va anar desenvolupant la teoria queer que té els seus orígens a la dècada anterior i que té com a màxim exponent la filòsofa Judith Butler.