Actualitat

Carmen de Mairena: diva de la Barcelona canalla

• Publicat el 25 d'abril de 2020

El passat 22 de març va morir Carmen de Mairena, icona de la lluita LGTBIQ+ a tot Espanya. Diva de la Barcelona canalla, vedette dels cabarets del Raval i transformista al Paral·lel, va dur una vida de resistència que s'ha d'inscriure en la memòria de l'escena queer de Barcelona, dispersa i fragmentada, si no completament esborrada o oblidada.

Els Pactes de la Moncloa de 1977: una mirada històrica

• Publicat el 13 d'abril de 2020

El 25 d'octubre de 1977 es van signar els Pactes de la Moncloa, els quals van representar un acord fonamental per donar estabilitat política i econòmica al procés de Transició. Aquests darrers dies s'ha parlat molt d'uns nous Pactes de la Moncloa després de la proposta de Pedro Sánchez a la resta de partits polítics per buscar una sortida a la crisi actual a través d'una repetició d'aquests acords.

Les pandèmies al llarg de la història

• Publicat el 2 d'abril de 2020

Potser aquest article s’hauria de titular “Les pandèmies al llarg de la història i els grans canvis que han comportat a la humanitat”, perquè la veritat és que, darrere de totes les crisis que han causat les grans epidèmies al llarg de la història, hi ha hagut un canvi de direcció en les societats humanes, tant en l’àmbit social, polític, cultural com econòmic.

Irlanda 1916-2020: el llarg camí cap a una república de la gent

• Publicat el 26 de març de 2020

El resultat de les eleccions irlandeses del passat 8 de febrer de 2020 són un reflex, una vegada més, de l’apoderament del poble irlandès. Els moviments socials i feministes han sabut posar a l’agenda política debats que posen en escac el sistema polític imperant. Moltes han estat les comparatives amb les eleccions del 1918 i el despertar social que va posar al Sinn Féin com a partit majoritari a l’illa d’Irlanda. Ha trigat 102 anys en tornar a ser majoritari a Irlanda, agregant un vot d’entre descontent i il·lusió altra vegada.

El CEHI: l’herència viva de Jaume Vicens Vives

• Publicat el 19 de febrer de 2020

Hi ha poca discussió al voltant de la idea que, tot i que amb moltes mancances (algunes, molt greus) i amb les seves particularitats i endarreriments, l'Espanya de la Segona República (1931-1936/39) havia aconseguit enfrontar-se als debats que li plantejava la modernitat (per altra banda, a l'Europa del moment, tothom ho feia com podia i sabia) i havia emprès el camí de l'"europeïtzació".

El Regne Unit i Europa: la història d’un desencant

• Publicat el 31 de gener de 2020

El 31 de gener d'enguany, el Regne Unit abandonarà la Unió Europea després de la seva entrada l'1 de gener del 1973 a l'antiga Comunitat Econòmica Europea. Des de llavors, les relacions entre el país insular i el projecte d'integració política més avançat del planeta no han estat gens fàcils.

Soleimani, l’Iraq i els EUA

• Publicat el 8 de gener de 2020

L'assassinat de Qasem Soleimani, mà dreta del líder iranià Khamenei, només el podem entendre si tenim en compte els següents factors: les relacions diplomàtiques entre els EUA i la república islàmica de l'Iran, la posició sobirana de l'Iraq, i finalment el rol del Sepah, branca de l'exèrcit a la qual pertanyia Soleimani, en el si del règim iranià.

El neoliberalisme neix i mor a Xile

• Publicat el 18 de novembre de 2019

A Xile no hi ha hagut una vertadera transformació del sistema neoliberal dictatorial i els seus responsables continuen gaudint de total impunitat. La mal anomenada transició va fer caure a molta gent en una letargia en la qual a “la injusticia social se le llamó inequidad y a la violación de derechos humanos, excessos”.

La vella i la nova Bolívia

• Publicat el 17 de novembre de 2019

Els anys d'estabilitat i creixement econòmic es veuen finalitzats abruptament per l'acció de l'oposició boliviana, que comandada des de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, aposta per canviar radicalment de model, i torna a submergir el país en l'estat on s'ha trobat en la major part dels anys des de la seva independència: la incertesa.

El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

• Publicat el 12 de novembre de 2019

1940, devastació absoluta. Espanya acabava de sortir d'una Guerra Civil que havia durat tres anys, i que havia deixat tot el territori en una situació precària. El primer d’abril d’aquell any s’aprova el decret de construcció del Valle de los Caídos, que disposava que s’alcés una basílica, un monestir i una caserna de joventuts a la finca coneguda com a Cuelgamuros, situada a Guadarrama (El Escorial).