El «Movimiento Democrático de Mujeres» i la lluita feminista al tardofranquisme Publicat el 15 de novembre de 2020 Fets històrics tan importants com la Guerra Civil espanyola i el règim franquista que la va succeir van contribuir a l’aparició de diversos factors que esdevindrien clau.
«La línea invisible» i el monopoli del discurs Publicat el 9 de juliol de 2020 La sèrie dirigida per Mariano Barroso intenta explicar en 6 episodis com es va forjar l’atemptat mortal per part d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna) contra Melitón Manzanas, qui fou col·laborador de la Gestapo, torturador i cap de la policia política franquista a Guipúscoa, així com el del Guàrdia Civil, Pardines, qui passaria a la història en ser la primera víctima de l’organització.
Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (II) Publicat el 12 de maig de 2020 Si en sis dècades (inclòs el TOP) arribaren a ser imputades als tribunals d'excepció prop de 10.000 persones i 7.5000 acabarien finalment empresonades, des del seu naixement el 1977, l'Audiència Nacional ha dictat unes 1.500 sentències i més de 5.000 persones han passat per la presó. En els dos primers anys constitucionals hi va haver una mitjana de 110 presos, a la dècada dels 80 foren 435, a la dels noranta vora 530 i, a patir del 2000 una mitjana de 660 presos.
Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (I) Publicat el 2 de maig de 2020 Tant els mesos abans de la mort de Franco (20 de novembre de 1975), com els anys immediatament posteriors (1976-1977), després d’uns primers moviments a favor de la Ruptura Democràtica amb el franquisme, a l’estat espanyol el debat se centrava en la necessitat d’una reforma política que garantís eleccions i la legalització de partits i sindicats.
Un precedent dels camps de concentració: la Segona Guerra Bòer (1899-1902) Publicat el 15 de desembre de 2019 A mitjans del segle XVII a l’actual Sud-àfrica, en aquell moment territori britànic, s’hi van assentar colons neerlandesos, posteriorment anomenats bòers o afrikàners, que temps després van fundar dos estats independents.
El patrimoni artístic en perill: notes sobre els fets succeïts arran del cop d’estat a Barcelona Publicat el 15 d'abril de 2019 Catalunya ha estat tradicionalment una terra on l’anticlericalisme ha tingut una forta presència. Els fets que a continuació relatarem són la resposta a unes tensions socials que s’havien anat gestant i caldejant els anys precedents al 1936.
Bruixeria al segle XX: creences i supersticions al segle de les avantguardes Publicat el 15 de setembre de 2018 Quan es parla de bruixeria no es pensa, normalment, en el segle XX; sempre es tira la vista a l'Edat Mitjana i a l'Època Moderna, sense aplegar a pensar que les llegendes i supersticions sobre bruixes i dimonis poden aplegar, en el temps, molt més prop del que es creu.
Manuel Sesé Mur: la vida d’un doble represaliat pel franquisme Publicat el 15 de juliol de 2017 Mitjançant la trajectòria vital de Manuel Sesé, nascut el 1912 i assassinat pel franquisme al 1948, farem un recorregut pels esdeveniments que van marcar la vida dels veïns d’Osca durant aquest període. Amb l’objectiu de mostrar com el règim va utilitzar la violència indiscriminada, amb el subterfugi de la “Ley de Fugas”, contra elements subversius fins i tot passats ja onze anys del final de la Guerra Civil.
«El Procés de Montjuïc»: una exposició més que recomanable Publicat el 21 de gener de 2017 Avui volem recomanar-vos la visita a l’exposició temporal “El Procés de Montjuïc” que estarà al mateix castell fins el dia 28 de febrer de 2017. En les següents línies us explicarem els que creiem que són els punts forts, també alguns de dèbils, de l’exposició.
Els dos cognoms dels àrbitres espanyols Publicat el 13 de gener de 2017 És molt probable que molta gent sàpiga per quin motiu, als àrbitres, a Espanya, se’ls anomena pels dos cognoms. Però també és possible que molta altra gent no ho sàpiga, i cap de setmana rere cap de setmana hagi sentit, a la prèvia del partit del seu equip de futbol preferit, que xiularà un personatge amb cognoms altisonants, de reminiscències arcaiques, estranyes i amb certa musicalitat en declinar-los.
Article La taula dels cavallers: alimentació i societat al segle XV a través de Tirant lo Blanc Publicat el 15 d'abril de 2017