Nacionalisme

«Civilització» i «barbàrie»: la destrucció del món indígena per les repúbliques americanes

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Havent assolit la independència d’una Espanya immersa en convulsions internes, els nous Estats llatinoamericans nasqueren sense Nació.

Els orígens de la deriva neoliberal a l’Argentina

• Publicat el 10 de juliol de 2018

El 10 de desembre de l'any 2015 en la República d'Argentina va ser nomenat com a president Mauricio Macri, candidat sota les sigles del front Canviem, coalició política de partits entre els quals es troben Proposta Republicana, Unió Cívica Radical, Coalició Cívica (ARI), a més d'altres forces polítiques i moviments.

Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. Un fenomen multidimensional (II)

• Publicat el 15 de desembre de 2017

En aquesta segona i última entrega, reprenem l’article sobre l’evolució teòrica dels processos de nacionalització. L’anterior fragment concloïa amb les investigacions publicades durant la primera meitat del segle XX, les quals trencaven amb una llarga dinàmica d’ubiqüitat nacionalista en els estudis sobre el fenomen.

Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. De l’essència a la construcció (I)

• Publicat el 15 de novembre de 2017

La noció d’identitat, en el sentit original del terme, defineix el conjunt de característiques que fan d’un subjecte o element quelcom únic i irrepetible. Aquestes especificitats, al mateix temps, el diferencien de la resta.

Futbolistes sense selecció

• Publicat el 28 d'octubre de 2017

Malgrat els tabús, sembla que cada vegada són més els esportistes capaços de parlar de política com a ciutadans de ple dret que són, perdent la por a opinar. Al llarg de la història d’Espanya, d’ençà la mort del dictador, uns quants futbolistes nascuts dins les fronteres espanyoles van decidir no competir amb la selecció nacional que els pertocaria per motius ideològics. A continuació en farem un petit repàs.

La decadència de la societat burgesa del segle XIX

• Publicat el 15 de juny de 2017

Europa va viure, a finals de segle XIX, una de les etapes més intenses de la seva història. La societat liberal, liderada per la burgesia, i fortament unida al capitalisme, va ser el marc on va tenir lloc, a més, la industrialització d'Europa, i la modernització d'aquesta. Enmig d'aquest furor de progrés, però, van aguditzar- se les desigualtats, i van començar a sorgir corrents que acabarien enfonsant l'il•lusionat món burgès. En aquest article, es tractarà d'analitzar aquests corrents, i d’elaborar una vista en perspectiva de com es va enfonsar aquesta societat liberal.

L’Albània ètnica, la Gran Albània, un projecte controvertit

• Publicat el 24 de maig de 2017

Aquestes últimes setmanes, la qüestió de la possible constitució d’una “Gran Albània” ha tornat a centrar bona part de l’interès polític dels Balcans. Dirigents de Macedònia, de Sèrbia, d’Albània, de Kosovo… n’han parlat, de vegades amb un to que no fa presagiar res de bo.

Crònica del debat «Nacionalisme, passat i present»

• Publicat el 28 d'abril de 2017

Tot i que sabem que es tracta d'un tema candent i fonamental, aquest serà un debat acadèmic i no polític”. Amb aquesta Frase, Jordi Casassas va començar el debat sobre “Nacionalisme, passat i present”, davant una setantena de persones, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

De què parlem quan parlem de nacionalisme?

• Publicat el 26 d'abril de 2017

A Catalunya, el terme “nacionalisme” té connotacions una mica especials i marca encara bona part del nostre debat polític. Per què col·locar una senyera gegant davant el Museu del Born és una mostra de ‘nacionalisme’ català; però fer-ho a la plaça Colón de Madrid és una mostra de ‘patriotisme’ (i, per tant, se suposa, més sa)?

Croàcia i el seu passat nacionalista

• Publicat el 1 de març de 2017

Com és ben sabut, durant el darrers anys s’ha produït un considerable augment de l’extrema dreta a Europa i Croàcia no n’és una excepció, de fet és un dels països capdavanters amb nombre de vots a l’extrema dreta, encarnada pel Partit Croata dels Dretes o HSP.