Grècia

Què en sabem de les primeres biblioteques? Biblioteques i arxius grecs i romans en el Pròxim Orient

• Publicat el 15 de maig de 2021

Aquest article és la segona part de l’article “Què en sabem de les primeres biblioteques? Biblioteques i arxius mesopotàmics”, on vam poder observar que no existia diferència entre el concepte de biblioteca i d’arxiu; però què passa durant l’època grega i l’època romana?

«Blood of Zeus»: mitologia visceral

• Publicat el 27 de novembre de 2020

La primera temporada de la sèrie d’anime Blood of Zeus, creada per Charley i Vlas Parlapanides, farà les delícies dels amants del gore, però potser no acabarà d’entusiasmar els versats en mitologia grega. La trama se centra en un jove, Heró (Derek Philips), que un dia descobreix que és fill de Zeus (Jason O’Mara) i que està destinat a tenir un rol crucial per aturar el perill que amenaça tant el món humà com el diví: l’horda de dimonis de Serafí (Elias Toufexis).

Porcs en flames

• Publicat el 28 de juny de 2020

És innegable que la guerra mai ha sigut humana i ha estat banyada d’injustícia i imparcialitat, sent el principal objectiu batre al teu enemic a qualsevol preu. I en aquesta aferrissada lluita entre dos o més exèrcits, és ben sabut que els animals han jugat un paper més que destacat. Actualment la tecnologia sembla haver desplaçat la seva importància en els conflictes militars, però, fins fa relativament poc, cavalls, ases, gossos, elefants, ocells i fins i tot abelles han participat en el pandemònium bèl·lic. Així doncs, en aquest article ens proposem a parlar d’una espècie fonamental, a la vegada que exòtica, en els exèrcits d’alguns pobles antics: els porcs en flames. 

Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): el pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres

• Publicat el 15 de juny de 2018

"I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d'absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fins que el déu es complagui d'alliberar-nos.

Dones i festa: quan la religió permetia a les ateneses participar socialment

• Publicat el 15 de març de 2018

És quelcom prou conegut el fet que la majoria de les dones gregues solien tenir més aviat poca presència, o quasi nul·la, dins de la vida social a la Grècia clàssica. Per aquest motiu és interessant descobrir que, dins la religió, la població femenina ostentava un paper molt concret i específic, que fins i tot en certs casos es podria definir com a imprescindible.

Política exterior grega: la política de l’altrisme

• Publicat el 15 de desembre de 2015

Tothom té en ment una sèrie de coses quan parlem d’Atenes en el segle V aC, l’anomena’t segle de Pèricles. Associem aquest període i aquesta cultura a una sèrie de valors i sistemes molt propers als nostres fins al punt que els considerem models i referents, sobretot en matèria de democràcia i cultura.