Euskal Herria

«Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc

• Publicat el 1 de desembre de 2020

Després d’uns quants mesos de retard a causa de la pandèmia de la Covid-19, per fi s’estrenava la sèrie Patria basada en la novel·la homònima de l’escriptor Fernando Aramburu. Sota una campanya publicitària força polèmica, al fer referència a les tortures dutes a terme en casernes i comissaries durant dècades, i que va activar les alarmes d’alguns dels sectors més intransigents de l’espectre polític estatal, la sèrie no va ser capaç d’acomplir amb totes les expectatives en l’àmbit artístic i cinematogràfic, tal com coincideixen molts dels crítics que l'han analitzat.

Euskal Herria 1970-1975: estat d’excepció permanent

• Publicat el 15 de novembre de 2020

La crònica a l’Euskal Herria de l’anomenat tardofranquisme, terme difús per una qüestió elemental (fins on arriba l’ombra franquista?), circula entre dos grans esdeveniments judicials: el Procés de Burgos de desembre de 1970, contra 16 militants d’ETA, i els judicis massius de l’estiu de 1975 que condemnaren a mort a 11 militants del FRAP i d’ETA, cinc dels quals foren executats.

«La línea invisible» i el monopoli del discurs

• Publicat el 9 de juliol de 2020

La sèrie dirigida per Mariano Barroso intenta explicar en 6 episodis com es va forjar l’atemptat mortal per part d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna) contra Melitón Manzanas, qui fou col·laborador de la Gestapo, torturador i cap de la policia política franquista a Guipúscoa, així com el del Guàrdia Civil, Pardines, qui passaria a la història en ser la primera víctima de l’organització.

Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (II)

• Publicat el 12 de maig de 2020

Si en sis dècades (inclòs el TOP) arribaren a ser imputades als tribunals d'excepció prop de 10.000 persones i 7.5000 acabarien finalment empresonades, des del seu naixement el 1977, l'Audiència Nacional ha dictat unes 1.500 sentències i més de 5.000 persones han passat per la presó. En els dos primers anys constitucionals hi va haver una mitjana de 110 presos, a la dècada dels 80 foren 435, a la dels noranta vora 530 i, a patir del 2000 una mitjana de 660 presos.

Quatre dècades de repressió a Euskal Herria (I)

• Publicat el 2 de maig de 2020

Tant els mesos abans de la mort de Franco (20 de novembre de 1975), com els anys immediatament posteriors (1976-1977), després d’uns primers moviments a favor de la Ruptura Democràtica amb el franquisme, a l’estat espanyol el debat se centrava en la necessitat d’una reforma política que garantís eleccions i la legalització de partits i sindicats.

La irrupció d’Herri Batasuna en el tauler polític basc de la Transició

• Publicat el 15 de desembre de 2019

Cap a mitjans de 1978 les forces polítiques basques es trobaven en una situació força complicada. Havent passat un any de les eleccions generals del 1977, cap dels partits sabia exactament quines serien les seves expectatives electorals ni el seu sostre demoscòpic.

Cap a la Unitat Popular: el procés de fundació d’Herri Batasuna (1974-1978)

• Publicat el 15 de novembre de 2019

Herri Batasuna (HB) fou durant poc més de vint anys el referent polític i institucional de tota l'esquerra abertzale d'Euskal Herria.

Les cendres de Gernika: el bombardeig que va marcar un abans i un després

• Publicat el 15 d'abril de 2019

Després de 40 anys de silenci imposat per la dictadura i com a resultat de la transcendència de l’arxiconeguda obra pictòrica de l’artista malagueny, el bombardeig de Gernika ha estat tradicionalment un dels temes icònics de la memòria històrica.

ETA durant el Franquisme (II)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Al darrer article, havíem vist com una ETA ideològicament en evolució, ja havia començat a preparar les seves bases organitzatives per a un futur conflicte armat: en aquesta línia, trobem la divisió d’Euskal Herria en 6 zones militars, aprovades a la II Assemblea Nacional de 1963, o l'estructuració d’un front militar a la IV Assemblea de 1965. Amb tot però, l’acció propagandística sense accions mortals seguia sent la línia d’actuació de l’organització, que encara esperaria 3 anys més per entrar plenament a la lluita armada.

ETA durant el Franquisme (I)

• Publicat el 15 de gener de 2018

Per entendre el naixement d’ETA, en primer lloc hem d'anar a les arrels del nacionalisme basc. El pare del nacionalisme èuscar fou Sabino Arana (1865 – 1903), les tesis del qual es caracteritzaven per ser catòliques ortodoxes, profundament patriòtiques i antiespanyolistes, a l'hora que defensava la puresa de la raça basca.