Les murades o emparedades: vida contemplativa a través de la reclusió Publicat el 25 de maig de 2020 Des dels Pares del Desert de l’Antiguitat Tardana, no poques persones varen desitjar viure segons els ideals evangèlics, resseguint l’exemple de Crist i dels seus deixebles, allunyant-se de la vida mundana per aconseguir una vida de contemplació religiosa. Dins aquest marc es trobaria la figura de les murades, recluses o emparedades, dones que voluntàriament prenien la decisió de confinar-se en un petit espai adherit a les parets de les esglésies o convents, recintes emmurallats de les poblacions o, fins i tot, ponts. Una pràctica que recorda a l’emparedament com a càstig, com a condemna, contemplada, per exemple, als Usatges de Barcelona, on es legitimava la reclusió de la dona adúltera en un espai minúscul fins a la fi dels seus dies; o en el costum d’altres sistemes penals d’emparedar un reu en un habitacle amb un únic forat a l’altura de la cara per a poder-li donar menjar, amb tal de prolongar la seva agonia. Una pena que posa els pèls de punta a qualsevol que fa l’exercici d’imaginar-se patint-ho. Així doncs, què movia a aquelles dones a esdevenir emparedades?
La deessa mare i el culte medieval a la Verge Maria Publicat el 15 de desembre de 2018 La figura de la Deessa Mare ha estat sempre símbol de vida, esguard i protecció de la naturalesa fèrtil.
Heretges, beguines i místiques: transgredint la norma de l’Església Publicat el 15 de desembre de 2017 El tractament del cos i de la sexualitat en l’espiritualitat cristiana no ha sigut sempre igual i uniforme.
Article Entre el somni i el malson: la lluita per acabar amb la segregació als Estats Units Publicat el 15 de febrer de 2018
