Actualment, cada vegada més persones tenen cura de la seva salut mitjançant una dieta equilibrada i exercici físic. A nivell global s’ha llençat una campanya per conscienciar a la població, i que té molt a veure amb la gran quantitat d’additius i greixos de l’oferta nutricional d’avui dia: des de menjars ràpids fins a brioixeria industrial o tot tipus de menjars processats artificialment.
El sobrepès, sobretot l’obesitat, sovint es relaciona amb problemes de salut i, en molts casos, amb un cànon poc acceptat socialment. Però no sempre ha estat així. Les Venus de la prehistòria demostren el gust per les formes femenines de malucs amples i ben entrades en carn. Això no vol dir que les persones del paleolític complissin aquesta norma, sinó que era la visió idònia que es tenia de la fecunditat. Més endavant, a l’Edat Mitjana, estar gras acostumava a ser sinònim de poder econòmic en una època marcada, en bona part del seu temps, per la fam i les epidèmies. De fet, no era gens estrany trobar monarques amb greus problemes d’obesitat i als quals se’ls va conèixer amb el sobrenom de “el gras”, com Lluís VI de França o Carles de Portugal. Un dels casos més extrems és el de Carles III de França, que va arribar al punt de no poder pujar al cavall a causa del seu pes. També va haver-hi moments en què el sobrepès estava molt mal vist. Per exemple, a Esparta: a aquells homes que estaven passats de quilos, se’ls obligava a fer exercici.
Però això no és res si ho comparem amb la societat celta, on l’aspecte físic era de gran importància. Els celtes tenien gran cura del seu cabell barbes i bigotis, i també del seu pes: un cop a l’any, els homes s’havien de posar un cinturó amb una mida màxima, i si no els entrava, havien de pagar una multa. Evidentment, també es posaven a fer exercici immediatament, i eren molt mal vistos per la resta de la comunitat. És possible que, en algunes ocasions, fins i tot se’ls apartés de participar en sacrificis, un dels majors càstigs en la societat celta. La sanció econòmica us sembla un càstig desproporcionat o digne de bàrbars de l’època antiga? Doncs bé, al Japó, l’any 2008, es va proposar multar fortament als homes que passessin de 85 centímetres de panxa, i a les dones que passessin de 90. La coneguda com ‘Llei Metabo’, actualment anima a les persones d’entre 40 i 75 anys a mesurar el diàmetre de la seva cintura, i en cas que sobrepassin les mesures esmentades, se’ls proporciona control i assessorament per disminuir el seu sobrepès. En aquest sentit (i en molts d’altres), el Japó és tot un exemple d’eficiència, i ha adoptat mesures que han donat grans resultats.
