Número 89 (novembre 2023)

«La paleografia és una ciència imprescindible, ja que es considera una de les bases per qualsevol estudi històric» – Entrevista a Núria Preixens Vidal

La paleografia, aquella ciència desconeguda pel públic poc familiaritzat amb el terme i, a voltes, difícil pels historiadors que s'inicien en aquest món. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb la Núria Preixens, especialista en paleografia i història medieval, per tal d'oferir una visió més propera d'aquesta eina tan important per a l'anàlisi i l'estudi històric. Preixens ens ajuda a delimitar algunes de les característiques més rellevants d'aquesta disciplina, tot intentant comprendre una mica millor els seus usos i aplicacions.

La República Pirata de Nassau: una mirada a l’edat d’or de la pirateria

El present article ens situa a l'edat d'or de la pirateria, la qual se situa entre el final del segle XVII i inicis del segle XVIII, focalitzant-se en la ciutat de Nassau, urbs que es convertí en un autèntic refugi per a nombrosos pirates i corsaris durant aquesta etapa. Aquesta intensificació de la pirateria convisqué amb les rivalitats de potències colonials com l'Imperi Espanyol i, especialment, l'Imperi Britànic, els quals, a causa de la seva bona posició estratègica, van voler restablir el control de la ciutat per tal de tornar a monopolitzar les rutes comercials de l'Atlàntic.

Els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE i III DNE: una eina per a la categorització social en el passat

El món dels tatuatges és molt conegut avui dia i, encara que cada cop siguin més normalitzats i acceptats, en alguns àmbits, com puguin ser determinats sectors professionals o països, continuen prohibits. Però, quina funció tenien en el passat? Quins col·lectius portaven aquests tatuatges? Com eren i com es feien? En aquest article presentem un avenç de les recents investigacions que s'estan desenvolupant sobre els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE (abans de la nostra era) i VI DNE (de la nostra era).

Una societat en conflicte. La violència quotidiana a la Catalunya del segle XVII

En el present article es mostra com funcionava un procediment judicial concret a Catalunya durant l'època moderna, l'anomenada «baixa justícia», i quines eren les causes més habituals de conflicte basant-nos en els tribunals menors. Deutes, robatoris i agressions físiques i verbals, entre altres, eren algunes de les causes més comunes de litigi que escapaven de la Reial Audiència, on es tractaven qüestions de major importància com el bandolerisme, i passaven a correspondència de tribunals menors. Així doncs, la població catalana del s. XVII acudia als tribunals judicials més immediats, com ara la cort del Batlle, per tal de resoldre conflictes quotidians. Centenars de documents en arxius locals en són testimoni i ens ajuden a retratar la societat catalana de l'època.

Alexandre el Gran al cor de l’Imperi Persa: Babilònia, Susa i Persèpolis

Transcorria el quart any de campanya des que Alexandre el Gran havia desembarcat a Àsia i ja es trobava al cor de l’Imperi Persa. Després de derrotar al rei Darios III de Pèrsia a la batalla de Gaugamela l’any 331 aC, Babilònia, Susa i Persèpolis, les tres ciutats que exercien com a centre neuràlgic de l’imperi, es veuen obligades a assumir el canvi d’hegemonia. El jove monarca macedoni, bé per les particularitats pròpies de cada urbs, per estratègia, interessos o intuïció, les tractà de forma molt diferent. Aquest article no només vol entendre el perquè de les seves decisions, sinó també reivindicar l’estudi d’episodis a priori de menor importància, els quals ens permeten conèixer altres facetes d’un dels personatges més fascinants del món antic.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES