Número 76 (setembre 2022) – Especial Arts: «pinzellades diacròniques»

«Si l’Administració no té diners, s’han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó no es pot repetir» – Entrevista a Alberto Velasco

Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.

Sant Sebastià, de màrtir a icona queer

No és cap novetat que els col·lectius que han sigut marginats han buscat referents sobre els quals sentir-se identificats. Dins d’aquests, val la pena destacar al col·lectiu LGBTIQ+, que des de sempre ha buscat en la història els seus models a seguir. Un cas que ho exemplifica és com en les pintures de Sant Sebastià dels segles XVIII i XIX s’hi ha trobat un referent, considerant-se la primera icona homosexual de la història.

L’art d’Amenhotep III: colossitat i refinament  artístic

El regnat d’Amenhotep III fou dels més llargs i pròspers de l’Imperi Nou, fet que li va permetre dur a terme un programa constructiu i artístic molt ambiciós. S’aixecaren temples colossals i escultures elegants i delicades, preocupades per mostrar la naturalesa sobrehumana del faraó i la seva bellesa física, deixant-nos entreveure l’elevat grau de refinament artístic que va aconseguir el luxós art d’Amenhotep III.

Moda hegemònica, moda alternativa: apunts sobre indumentària femenina modernista

A finals del segle XIX, la indumentària femenina adquireix una varietat de formes que s’han denominat alternatives per la seva posició respecte la moda hegemònica. Apareixen, entre d’altres, intents per reformar el vestit, així com inspiracions eclèctiques i historicistes. Aquestes tendències reflecteixen els canvis socials, culturals i tecnològics de la seva època, i s’utilitzen també per definir una identitat sociocultural autònoma respecte la feminitat normativa.

Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra

Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES