Felicísimo Treviño Franco: del camp de futbol al camp de batalla

Imatge: Alineació de la Unió Esportiva Sant Andreu, temporada 1934-35. Felicísimo Treviño Franco és el desè per l’esquerra, lleugerament de costat. Font: UE Sant Andreu 1909-2009. Autoria: Grup de Recerca Històrica de la Unió Esportiva Sant Andreu.

El 17 de juliol del 1936 els militars sollevats perpetraven el Cop d’Estat contra la Segona República Espanyola. A Sant Andreu del Palomar el centre del cop es va focalitzar a la caserna del Regiment d’Artilleria Lleugera Número 7, on s’ubicava la 4a Brigada d’Artilleria que comptava amb vint-i-quatre peces de cent cinc mil·límetres i al voltant de trenta mil fusells. El 18 de juliol els tres-cents soldats que conformaven el regiment decidien sumar-se al sollevament i el dia 19, al voltant de les quatre de la matinada, es disposaven a marxar cap a Plaça Catalunya per unir-se a l’alçament de Barcelona. Hi anaren tots excepte els Requetès perquè no els va agradar l’arenga del responsable de la plaça incloent el reglamentari “Viva la República” després del “Viva España”. Així el contingent Requetè es va encarregar de la  defensa de la caserna davant d’uns milicians que començaven a fer-se forts al seu voltant. Tant és així que la columna que havia d’arribar a Plaça Catalunya no va passar de la Plaça d’Orfila mentre que la caserna va ser assaltada pels Comitès de Defensa confederals de Sant Andreu, Horta, Santa Coloma, Sant Adrià i Poblenou, que es van fer amb les armes que s’hi custodiaven emmagatzemant-les al camp de l’equip de futbol Club Esportiu Júpiter.

Molt possiblement aquesta no sigui l’única relació de l’esport rei amb els fets. Aleshores ja voltava per Sant Andreu del Palomar, Felicísimo Treviño Franco, un calderer a la Companyia del Ferrocarril del Nord, afiliat a la CNT, futbolista del Club Futbol Mollet Unió Esportiva i de la Unió Esportiva Sant Andreu, personatge que va ser jutjat en un procediment sumaríssim d’urgència tot just acabada la Guerra Civil (1936-39) per la seva participació en el conflicte i per les activitats desenvolupades abans del seu esclat.

Aquest article pretén mostrar la seva història, honrar-la i posar-la en el context del seu temps. Així s’hi exposen tant fets històrics de St. Andreu del Palomar relatius amb la seva estança a la vila com fets de la Guerra Civil que van tenir lloc a les poblacions on va ser destinat.

De Valladolid a Sant Andreu del Palomar: un exemple dels moviments migratoris d’inicis del segle XX

Felicísimo Treviño Franco, fill d’Albino i Hermenegilda, va néixer el quatre de febrer de l’any 1913 a Valladolid, ciutat des de la qual es trasllada a Sant Andreu del Palomar amb la seva família. El context en què ho fan és el del període 1901-1930, moment en el qual es van produir dues onades migratòries cap a Catalunya des de la resta de l’Estat Espanyol, en especial des de regions agràries on hi havia un greu problema d’accés a la terra. Però per què van escollir Catalunya com a destí?

El país era aleshores un dels pols industrials més importants de l’Estat. Tant era així, que a començaments del segle XX el nivell d’industrialització del Principat era tres vegades i mitja més alt que el de la resta de l’Estat Espanyol (sense comptar el País Basc, l’altre gran pol industrial). Tot i que es mantenia la preponderància de la Indústria tèxtil (48,1% del total d’indústries el 1930) en aquella època se’n van consolidar d’altres com la metal·lúrgia de transformació o de construccions mecàniques associades a la millora dels transports i les xarxes de comunicació. Així s’inicien destacades obres com l’electrificació dels ferrocarrils, l’extensió de la xarxa ferroviària o la construcció del tramvia i el metro de Barcelona. Tampoc podem obviar els llocs de treballs creats per una indústria que va aprofitar la neutralitat espanyola a la Primera Guerra Mundial per exportar la seva producció als països bel·ligerants i que el creixement vegetatiu de Catalunya en aquell moment era baix a causa tant d’una mortalitat, que si bé havia disminuït considerablement respecte centúries anteriors, encara era elevada sobretot a Barcelona, com per la pandèmia de grip del 1918-1919. Així doncs, la mà d’obra que es necessitava es va reclutar d’entre les persones migrants d’altres territoris de l’Estat (el 1930 van arribar a representar un 18% dels 2.791.292 habitants censats a Catalunya).

Majoritàriament, es van establir a Barcelona i a les comarques de la seva rodalia i en el cas de Sant Andreu del Palomar, ho van fer per treballar a fàbriques tèxtils com la Fabra i Coats (va arribar a donar feina a tres mil persones) però també en les fàbriques associades al transport que hi havia a la vila, com la Maquinista Terrestre Marítima (l’actual Alstom) o a la Companyia del Ferrocarril del Nord (també anomenada Tallers del Nord), on va treballar com a calderer Felicísimo Treviño Franco. Aquesta empresa, establerta a Sant Andreu l’últim terç del segle XIX (algunes fonts diuen que el 1862 i d’altres, el 1890), que es va dedicar al manteniment i reparació de locomotores, va ocupar un espai entre els carrers de Piferrer, Garrofers, el Passeig de Fabra i Puig i l’actual estació de Sant Andreu Arenal a més de comportar la construcció de nous carrers on s’ubicarien els habitatges dels nous veïns. Un d’aquests va ser l’actual carrer d’Ignasi Iglésias (aleshores carrer de l’Ordre) on va viure Felicísimo Treviño Franco, al 1r 1a del número 142. A causa d’estar especialitzats en locomotores de vapor i per la manca de voluntat dels propietaris a modernitzar l’empresa, els Tallers del Nord van deixar de funcionar a inicis dels anys seixanta del segle passat. Les locomotores que no podien circular sota terra van quedar desfasades.

El nostre protagonista també era afiliat a la CNT, un fet que no resulta gens estrany en tant que aquest era el sindicat majoritari a Catalunya; a més, el sector ferroviari era molt actiu en la lluita sindical. Per posar un exemple, l’any 1912, els treballadors dels Tallers del Nord van fer una vaga amb la qual van aconseguir un augment salarial i la modificació del sistema de pensions. Durant la Guerra Civil, la fàbrica va ser col·lectivitzada precisament per la CNT i, segons el procediment sumaríssim sembla que Felicísimo, va tenir una certa rellevància en les assemblees que s’hi duien a terme. Tanmateix, en una zona obrera com Sant Andreu la vida política era prou activa, Solidaridad Obrera^[1]Organització sindical creada a Barcelona el 1907 a partir de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona en la que hi van prendre part tant socialistes com anarquistes. hi va tenir força implantació i ja el 1885 s’havia fundat l’Ateneu Obrer de Sant Andreu del Palomar que serví com a escola laica. El moviment republicà també va ser-hi present i malgrat la irrupció d’Alejandro Lerroux^[2]Nascut el 1864, va ser el fundador del Partido Republicano Radical (1908), formació de tarannà demagog i anticatalanista. Tot i adreçar-se inicialment a un públic obrer i d’establir contactes … Continue reading les simpaties dels Andreuencs van recaure en el vessant catalanista del moviment republicà al voltant de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu del Palomar^[3]Fundat el 1906, fou una de les primeres entitats republicanes-nacionalistes de Catalunya. Més tard esdevé agrupació local del Centre Nacionalista Republicà (CNR), una organització fundada també … Continue reading com ho demostra que l’any 1909 el poeta i dramaturg Ignasi Iglésias^[4]Nascut el 1871, va ser un poeta i dramaturg vinculat al modernisme. Proper al grup editorial de l’Avenç, milità políticament en el republicanisme nacionalista català esdevenint el 1909 regidor … Continue reading, proper a aquest moviment, era elegit regidor pel Districte de Sant Andreu a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta data del 1909 igualment és molt significativa per a un dels clubs, la samarreta del qual va vestir Felicísimo Treviño Franco: la UE Sant Andreu, ja que aleshores es va fundar el Club Z, anomenat mesos després Andreuenc CF, i que és un dels clubs que en fusionar-se el 1925 van donar lloc al naixement de la UE Sant Andreu, de fet el club reivindica el 1909 com a data fundacional de l’entitat. L’altre, sorgit l’any 1911 d’una escissió de l’Andreuenc CF, va ser l’Avenç del Sport. Aquest equip estava vinculat a l’Avenç Nacionalista Republicà (de fet Ignasi Iglésias va formar part de la directiva, a més de suggerir-ne el nom).

Saltant a la gespa: la trajectòria futbolística de Felicísimo Treviño Franco

De la trajectòria esportiva de Felicísimo Treviño Franco sabem que va vestir les samarretes del CF Mollet UE i, en dues etapes, la de la UE Sant Andreu. La primera temporada que va disputar amb els Quadribarrats va ser la de 1931-32, a la Segona Categoria Preferent, la segona divisió del futbol català, i cinquena en el sistema de lligues estatal. Aquella temporada que va començar amb la victòria a la Copa de la Generalitat, no es va materialitzar l’objectiu principal del Sant Andreu: classificar-se per a les eliminatòries d’ascens a Primera Categoria Preferent, ja que va finalitzar la lliga en quarta posició. Treviño va anotar un gol, va ser a la tercera jornada, en el partit en què els Andreuencs van guanyar a casa contra el Güell CF per 6 a 1. Amb tot, només va jugar quatre partits, motiu pel qual va decidir fitxar pel CF Mollet de cara a la següent campanya.

Amb els Rojos va disputar la temporada 1932-33, també a la Segona Categoria Preferent, una campanya però que no va ser la millor dels molletans; van quedar últims del seu grup amb deu punts en catorze partits. La sort va voler que Treviño s’enfrontés al seu exequip, així el CF Mollet i la UE Sant Andreu van coincidir en el mateix grup empatant els dos partits que van disputar. El primer, disputat al Camp del Carrer Santa Coloma, estadi dels Andreuencs, va inaugurar la lliga per als dos conjunts i es va saldar amb un resultat de 2 a 2 mentre que el segon, jugat al Camp de la Plana Lledó de Mollet del Vallès, va acabar amb un resultat de 0 a 0. No sabem si Treviño va desatacar especialment en aquests dos encontres; en qualsevol cas, va tornar a la Unió Esportiva Sant Andreu per jugar-hi dues temporades més, ambdues al Campionat Regional de Primera Categoria B, nom que havia pres la Segona Categoria Preferent.

La 1934-35 va ser la més prolífica, almenys pel que fa a registres personals, puix que Treviño va anotar catorze gols en trenta-tres partits disputats, dos d’ells en el partit en què la UE Sant Andreu va rebre al CE Noia i que els Andreuencs van vèncer per 12 a 0, la golejada més gran de la història del club fins al moment. En el terreny col·lectiu, l’objectiu era novament l’ascens, però després de passar a la segona ronda del campionat i de classificar-se per la promoció d’ascens de manera agònica després d’empatar contra el FC Martinenc, els Quadribarrats no van exhibir el seu millor futbol en aquesta tercera fase de la competició. Amb només nou punts de vint-i-vuit possibles van finalitzar-ne penúltims, en setena posició.

Durant la temporada 1935-36, Treviño va disputar menys encontres, només vuit, anotant un gol en l’empat a un al camp del Calella CE. Aquella campanya la Federació va decidir que no es disputés la promoció d’ascens per tant el primer de classificat de la lliga pujava de categoria i tot i fer un campionat força regular, unes ensopegades inoportunes, entre elles contra el Granollers EC, campió de la competició, van deixar a la UE Sant Andreu en segona posició a tres punts dels Vallesans i novament sense ascens.

Després d’aquesta temporada no tenim més notícies sobre la trajectòria esportiva de Felicísimo Treviño Franco. Probablement l’esclat de la Guerra Civil, conflicte en el qual va participar com a soldat a partir del març del 1937, així com el seu posterior empresonament, van fer que deixes la pràctica del futbol per causes de força major.

El sumaríssim d’urgència número 13053: vida política i participació a la Guerra Civil d’en Felicísimo Treviño Franco

Si coneixem la vida al marge del futbol (professió, accions durant la Guerra…) d’en Felicísimo és gràcies al sumaríssim d’urgència que es va obrir contra ell, trenant-se el relat a partir de la seva declaració després de ser detingut i que comença amb la seva participació en la Guerra Civil Espanyola.

Quan el conflicte esclata, Felicísimo Treviño Franco treballava als tallers de caldereria de Companyia del Ferrocarril del Nord a l’estació de tren de Sant Andreu. Afiliat a la CNT des del 1935, diu que no va desenvolupar cap tasca de barricada ni en el Comitè Revolucionari de la vila (tot i que va rebre’n una pistola) perquè van donar-li ordre d’incorporar-se al seu lloc de feina al poc d’iniciar-se la Guerra. Amb tot, segons el tinent en cap d’informació de la Guàrdia Civil, el nostre protagonista hauria estat prou actiu en les assemblees dels treballadors de Tallers del Nord els anys previs a l’inici de les hostilitats.

Felicísimo es manté al seu lloc de treball fins al març del 1937, quan marxa voluntari al front, essent destinat a l’artilleria costanera ubicada a Caldes d’Estrac, destí en què també va exercir de manera transitòria com a Comissari Polític d’una bateria a instàncies del Comissari General d’Artilleria Gerardo Pérez. Caldes d’Estrac seria important en el transcurs de la Guerra sobretot un any després, a partir del març del 1938, quan l’aviació de la Itàlia Feixista i l’Alemanya Nazi van iniciar els bombardejos de Barcelona. Declarada ciutat oberta (lliure de bombardejos), va rebre les delegacions diplomàtiques que hi havia a Barcelona i durant la retirada del bàndol republicà s’hi van establir el President de la República Manuel Azaña i el lehendakari basc José Antonio de Aguirre. Felicísimo Treviño Franco, però, no va viure aquests fets, ja que va estar-se a Caldes d’Estrac fins al desembre del 1937, quan va ser destinat amb la mateixa bateria a Alcanyís (Terol). Allà va estar-hi al voltant de dos mesos, el que no podem precisar és si estava en aquest municipi a tres de març del 1938, quan es va produir el bombardeig d’Alcanyís per part de l’aviació italiana, acció que va costar la vida a més de 300 persones, després de llençar 160 bombes en noranta segons. Del que sí tenim constància és que de la localitat aragonesa va passar a la defensa de costes de València i d’allà va ser enviat a Portet de Moreira (Alacant), on va estar fins als últims dies de la Guerra Civil. Amb el conflicte a punt d’acabar, com tants altres republicans, es disposava a exiliar-se a Orà (Algèria) però no va arribar-hi. És possible que fos interceptat per algun contingent del bàndol sollevat de camí o al port d’Alacant, on una munió de persones tractaven de pujar a bord del Stanbrook, vaixell que va salpar amb destí a Orà la nit del vint-i-vuit de març del 1939 amb entre 2240 i 3028 persones a bord. Conscient que era la seva última oportunitat per sortir d’Espanya, el capità Archibald Dickson desobeeix les ordres de l’amo de l’embarcació i abandona la càrrega que havia de transportar per poder encabir més gent a l’embarcació.

Gràcies al registre d’entrada, inclòs a la seva causa, sabem que a sis de juliol del 1939 Felicísimo Treviño Franco va entrar al camp de concentració ubicat al Castillo de Galeras (Cartagena) i pel testimoni dels guàrdies civils de la brigada d’investigació que el van detenir a quatre d’agost del 1939, tenim constància de què d’allà va retornar a Sant Andreu. La Guàrdia Civil exposa que Luciano Gargallo Sanz i Francisco Pérez Mayn, veïns de Sant Andreu, els alertaren de la presència d’algú provinent d’un camp de concentració que havia estat comissari polític durant el “dominio rojo”. Amb tot, Gargallo indica que Felicísimo mai va ser nomenat com a comissari polític i que només va exercir el càrrec uns dies per absència del titular. Pérez també diu que no té constància de què fos comissari i que li “extraña grandemente” que així ho indiqui la Guardia Civil. Tots dos destaquen la bonhomia i l’afició al “foot-ball” de Treviño Franco com també fan alguns dels seus veïns del carrer de l’Ordre i diversos socis de la UE Sant Andreu en dues declaracions signades que s’adjunten al seu sumaríssim.

Pel que fa al mencionat judici sumaríssim, aquest comença el tretze de setembre del 1939 i com venia fent des de la primera declaració després de la detenció (cinc d’agost del 1939), Felicísimo, acusat de rebel·lió militar, en tot moment va defensar que va acceptar la pistola entregada pel Comitè Revolucionari de Sant Andreu per tal de defensar la seva família, ja que el seu pare era de dretes, igualment manté que si va acceptar el càrrec de Comissari Polític, va ser per no haver d’anar al front. Amb tot, el testimoni del tinent en cap d’informació de la Guardia Civil, definint a Treviño Franco com a “propagandista activo de las ideas marxistas” i “completamente desafecto a nuestro movimiento salvador”, va tenir més pes que no pas les paraules del mateix acusat o els testimonis dels seus veïns, així, a cinc de març del 1940, Felicísimo Treviño Franco va ser sentenciat a quinze anys de presó però descomptant-se els set mesos i quatre dies de presó preventiva. Malgrat tot, el nou d’octubre del 1945 es publica el decret d’indult als condemnats per rebel·lió militar pels fets comesos fins a l’u d’abril del 1939, d’aquesta manera Felicísimo Treviño Franco, en llibertat condicional des del deu de juny del 1943, és indultat a finals d’agost del 1946 amb trenta-tres anys. 

Sabem que al 1945 constava empadronat al domicili familiar del carrer de l’Ordre, 142 1r 1a, juntament amb els seus pares, germana, esposa (Francisca Pedro Aparici) i fills Álvaro i Maria Isabel, romanent en aquell pis com a molt fins al 1950, quan ni ell ni la seva esposa i fills hi consten empadronats. Molt probablement van marxar a un altre pis no gaire lluny, al número 48 del Carrer d’Emili Roca, on Felicísimo Treviño Franco consta empadronat en el moment de la seva mort, als seixanta-cinc anys, a trenta-u de juliol del 1978 a causa d’un càncer d’esòfag segons consta al seu certificat de defunció. L’exfutbolista descansa en pau juntament amb la seva esposa al cementiri de Collserola.

Per saber-ne més:

Álvarez, Manuel [et al]. Sant Andreu de Palomar, més que un poble. Grup Vers.alles. Barcelona, 1998.

Araguz Boguña, Xavier, [et al.]. Unió Esportiva Sant Andreu: 1909-2009. Institut Barcelona Esports. Barcelona, 2009.

Auditoria de la IV Región Militar, sumarísimo de urgencia 13053. 1939 (data de creació). Consell de Guerra. Fons: Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercercero (ANC 2017 07 12) (Serie documental Procedimientos Judiciales Militares (Sumarísimos) 1939-1980).

Guillamón, Agustín. Els Comitès de Defensa de la CNT, 1933-1938: Dels Quadres de Defensa als Comitès Revolucionaris de barriada, les Patrulles de Control i les Milícies Populars. Edicions Malapècora. Barcelona, 2016.

Izquierdo Ballester, Santiago i Rubí Casals, Maria Gemma (coordinadora). Els orígens del republicanisme nacionalista. El centre nacionalista republicà a Catalunya (1906-1910). Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Barcelona, 2009.