Evitar la fissió del món: la batalla de l’Aigua Pesant

L’any 1938 Otto Hahn i Fritz Strassmann descobrien la fissió nuclear alhora que Hitler encarregava el pla Uranverein per estudiar l’aplicació militar de l’energia atòmica a Werner Heissenberg, qui descobriria que per fabricar armes nuclears calia aigua pesant (amb més quantitat de deuteri). Noruega en disposava a la fàbrica propietat de Norsk Hydro a Vemork (comtat de Telemark) així la seva invasió (9 d’abril de 1940) esdevenia cabdal per controlar aquest recurs, el que pels aliats desembocà en la necessitat de destruir la planta productora d’aigua pesant, acció executada per l’Special Operations Executive (SOE) i la Combined Operations^[1]La Combined Operations va ser departament de l’Oficina de Guerra Britànica creat durant la Segona Guerra Mundial per debilitar l’exèrcit alemany a Europa mitjançant incursions realitzades … Continue reading a partir del març de 1942, quan els aliats ja són plenament conscients de la possibilitat d’una guerra atòmica, en el marc de la coneguda com a Batalla de l’Aigua Pesant, que va constar de quatre operacions.

L’Operació Grouse (19 d’octubre de 1942) comportà l’arribada de cinc agents noruecs del SOE (Jens Anton Paulsson, Arne Kjelstrup, Knut Haugland, Claus Helberg i Einar Skinnarland) exiliats a l’inici de la invasió de Noruega, un cop entrenats a Anglaterra. Skinnarland, l’operador de ràdio, era enginyer de la fàbrica i va ser enviat per la Resistència Noruega al Regne Unit el març del 1942 per informar el Govern Britànic de l’ús que feien els Nazis de la fàbrica de Vemork. Després de deu dies d’entrenament els agents, que van formar la Cèl·lula Grouse, van ser llençats en paracaigudes a Noruega amb l’objectiu d’arribar a una zona propera a Vemork on establir el seu centre d’operacions i començar les transmissions amb Londres. Després de sobreposar-se a unes condicions climàtiques adverses, arriben al seu destí el dinou d’octubre i comencen a preparar l’atac a la fàbrica d’aigua pesant.

Per a realitzar-lo esperaven l’arribada de trenta-quatre agents més (Operació Freshman, 19 de novembre del 1942) que va fracassar. A causa del mal temps, es va estavellar un dels avions amb disset agents, els supervivents van ser executats pels Nazis i la resta d’agents que sí que van poder aterrar es van perdre sense fer contacte amb Grouse. A causa d’aquest accident l’exèrcit Alemany va descobrir els plans britànics i va prendre mesures de seguretat addicionals per protegir la fàbrica d’aigua pesant, que es trobava ubicada en una zona extremadament muntanyosa, fent que l’únic accés fos per un pont fortament vigilat a més de 200 metres sobre el riu Måna. Amb tot, els membres de la Cèl·lula Grouse van descobrir errades en la vigilància d’aquest accés i aleshores decideixen executar una acció contra la fàbrica; l’Operació Gunnerside per a la qual reberen sis agents més formant la Cèl·lula Swallow.

Executen l’operació entre el 27 i 28 de febrer de 1943 després d’una llarga jornada d’esquí, escalada per a arribar al barranc sota el qual es trobava la fàbrica i un descens fins a aquesta creuant un torrent de la muntanya a mig congelar carregant l’equip de sabotatge. Compleixen la missió la nit del 28 de febrer aprofitant que els soldats alemanys no esperaven tal penetració a la fàbrica sinó pel pont d’accés. Coneixent els horaris de les guàrdies, els agents del SOE van aconseguir entrar dins la fàbrica amb l’ajuda del seu bidell noruec després de reduir un sentinella que els havia descobert. Tot seguit van dirigir-se cap al soterrani, on van col·locar a les càmeres d’electròlisis unes càrregues explosives programades per a detonar amb un retard suficient per a permetre fugir als agents; Cinc a Suècia i cinc més a Noruega per participar en altres operacions, tots ells van sobreviure al conflicte. Mentre marxaven van abandonar un subfusell Thompson indicant als soldats Nazis que l’acció l’havien executat forces britàniques i no la població civil de Vemork, els alemanys no van prendre represàlies. L’Operació Gunnerside va concloure destruint-se parcialment la fàbrica i 600 litres d’aigua pesant però la Batalla tindria dos episodis més, ja que els Alemanys van reconstruir la fàbrica pocs mesos després de l’atac.

El SOE va plantejar una operació més contra la fàbrica però sabent que se n’havia reforçat la seguretat, encarrega un bombardeig aeri a la US Air Force (16 de novembre de 1943), destruint 16.000 litres d’aigua pesant. Els Nazis abandonaven definitivament l’objectiu de mantenir operativa la fàbrica de Vemork, amb tot, durant la seva retirada, volien endur-se l’estoc restant d’aigua pesant (uns 13.627 litres). Això va propiciar un últim sabotatge contra el ferri encarregat de transportar el carregament ubicat al llac Tinnsjø realitzat per Knut Haukelid (agent de Gunnerside) el 20 de febrer del 1943, col·locant una bomba de fabricació casolana a la bodega de l’embarcació que va explotar poc després de salpar. Es posava fi a la Batalla de l’Aigua pesant que va servir per eliminar una de les principals fonts de matèria primera dels plans atòmics Nazis. L’experiència dels agents del SOE, exercida en condicions extremes, segueix essent tinguda en compte per l’exèrcit britànic institució que, en l’actualitat, segueix enviant soldats a entrenar a Telemark.