El passat 28 de desembre de 2015 es tancava al Camp Nou la commemoració del centenari dels enfrontaments entre les seleccions basca i catalana de futbol. Una celebració que va constar de dos partits, els dos celebrats un 28 de desembre. Un el 2014 a l’estadi de San Mamés, i l’altre el 2015 al Camp Nou.
Com les dates en el futbol nacional i internacional manen actualment per sobre dels partits de seleccions regionals i d’altres amistosos que se celebren durant les vacances de Nadal, va ésser impossible celebrar aquest partit el dia 3 de gener de 2015, que és quan s’hauria d’haver celebrat el centenari d’aquesta fita, on el component identitari ha sigut sempre quelcom que ha transcendit més enllà del propi partit de futbol.
Però l’evolució dels Catalunya-Euskadi ha passat per diverses fases en la seva història. Bascos i catalans s’han enfrontat més vegades al llarg de la història. Anant ja cap a aquell 3 de gener de 1915, les seleccions regionals les formaven jugadors que disputaven competicions en les federacions de cadascuna de les regions, i això també incloïa a jugadors que eren de fora. De fet, la selecció basca s’acabava de crear i es deia la selecció “Norte”, que si bé és cert que la majoria eren bascos, també la integraven jugadors càntabres i asturians. La catalana per la seva part ja existia des de 1912 i ja havia disputat partits oficials, però els seus uniformes, lluny de lluir les quatre barres, eren de colors blanc i vermells o blau i grocs. Per tant, “una nació, una selecció” no seria precisament l’eslògan dels partits de la selecció catalana o basca en aquell temps. Per què? En aquells anys les diverses seleccions de les federacions regionals sí que jugaven competicions oficials, com la Copa Príncipe de Asturias, que convocava de manera voluntària totes les seleccions de les diverses federacions estatals, i que un cop creada la Reial Federació Espanyola de Futbol en 1922, aquesta competició regional serviria fins a 1926 per a nodrir la selecció nacional. Catalunya, la Federación Norte i la Federación Centro (Madrid) serien les seleccions més potents de la època.
Però no seria fins a l’any 1930 quan Catalunya i Euskadi celebrarien el primer partit amb aquest component identitari però no tant d’oficialitat. Les dues seleccions escollirien a jugadors nascuts als respectius territoris. La importància del duel a l’estat espanyol en aquesta època és rellevant perquè les dues seleccions aportarien els jugadors més importants a la selecció espanyola. Els bascos guanyant sobretot amb l’Athletic i els catalans amb el Barça i l’Espanyol però també amb forta presència a equips com el Reial Madrid i Atlético Aviación, van ser el reclam per a fer “bolos” arreu d’Espanya, Europa i el món per financiar les arques de la federació espanyola. Evidentment les seleccions van quedar apaivagades durant el franquisme i molt menys en la seva intenció de donar un pas més respecte al seu estatus.
A les darreries del segle XX i entrats en el XXI, la reivindicació d’una selecció que disputi competicions oficials (amb l’estat espanyol o sense ell) ha estat el principal eslògan de la selecció catalana i després de la selecció basca, les més actives en aquest sentit. Federacions centenàries que volen aspirar, quimèricament sembla, al que es fa al Regne Unit on Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord disputen competicions internacionals per separat.
