30 de juny de 1908, passen pocs minuts d’un quart de vuit del matí quan el famós tren transsiberià s’atura prop de la regió russa de Tunguska. El maquinista ha percebut un terratrèmol de grans dimensions i ha decidit aturar el comboi per tal d’evitar el descarrilament. Més al nord el sisme ha trencat vidres d’aparadors, finestres i ha fet caure objectes de les estanteries. Diversos testimonis parlen d’una forta alenada d’aire que ha fet caure persones que caminaven pels carrers o pel camp. Corren rumors entre els tungusos, el poble natiu de la regió, de pescadors que han caigut de les barques, de tendes sortint volant pels aires i fins hi ha qui assegura que ha vist el sol caure de nit sobre la terra. Tots aquests són testimonis reals de l’impacte d’un bòlid de grans dimensions sobre l’atmosfera.
El bòlid en qüestió, que deuria mesurar uns quants centenars de metres, va causar una explosió de 30 megatones i va arrasar una superfície de més de 2Km2 de bosc siberià. Es calcula que l’onada expansiva va fer caure gent que es trobava a 400Km de distancia del lloc de l’impacte, va provocar sismes i un debilitament tant gran de l’atmosfera que les nits següents eren tant lluminoses que las Estats Units es podia llegir al carrer sense ajuda de llum artificial. Un fenomen astrològic de proporcions històriques que sorprenentment no va ser estudiat científicament fins la dècada dels anys vint. El cert és que a l’acorralada administració tsarista li va convenir alimentar el mite que es tractava d’un senyal de Déu contra les vel·leïtats revolucionàries del poble.