Efemèrides

Mort de Justinià I

• Publicat el 11 de novembre de 2015

Tal dia com avui del 565, a Constantinoble, mor Justinià I, conegut com l’últim emperador romà i el primer monarca medieval. Amb ell va morir l’últim intent per part de l’Imperi Romà d’Orient de reviure tot l’Imperi Romà complet. El pla de Justinià era reconquerir tots els territoris que havien format part de l’Imperi Romà abans de la caiguda de Roma.

Elecció d’Abraham Lincoln com a President dels Estats Units

• Publicat el 6 de novembre de 2015

El 6 de novembre de 1860, Abraham Lincoln era escollit president dels Estats Units d’Amèrica. Es convertia així en el primer president republicà del país. El camí de Lincoln cap a la presidència no va ser fàcil, ja que va haver de superar a diversos candidats del seu propi partit que tenien experiència com a senadors i governadors territorials.

Les S.A, la primera arma de terror d’Adolf Hitler

• Publicat el 4 de novembre de 2015

El 1920 Hitler crea la Ordnungsdienst (servei d’ordre) aquesta organització serà el germen de les S.A, també anomenàdes camises marrons, comandada per Emile Maurice, la funció principal de la qual era encarregar-se de la seguretat a les conferències del NSDAP contra qualsevol atac comunista o socialdemòcrata. El 4 de novembre de 1920 van ser els protagonistes a Munich d’uns importants aldarulls, succeïts a una cerveseria després del discurs de Hitler en fer fora els opositors al NSDAP.

La reunió entre Franco i Hitler a Hendaia

• Publicat el 23 d'octubre de 2015

Diàleg de sords. Així es com és podria definir la trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler a Hendaia, un 23 d’octubre de 1940, per debatre sobre la possible entrada d’Espanya a la II Guerra Mundial donant suport a les potències de l’Eix.

La primera «Oktoberfest»

• Publicat el 12 d'octubre de 2015

El 12 d’octubre de 1810, a causa del casament entre el príncep hereu Lluís de Baviera i la princesa Teresa de Saxònia-Hildburghausen, els ciutadans de Munic foren convidats a un gran banquet organitzat per la corona bàvara per honorar l’esdeveniment. La festa durà cinc dies i tingué un èxit tan gran que s’anà repetint ininterrompudament (exceptuant l’any 1813 a causa de les guerres napoleòniques) durant tot el segle XIX, durant el regnat del mateix Lluís I i fins al del seu nét Lluís II (el qual també deixaria uns quants monuments i anècdotes per a la història del seu poble) i la Unificació alemanya.

5 d’octubre de 1789: les dones que acabaren amb el poder absolut

• Publicat el 5 d'octubre de 2015

El 5 d’octubre de 1789 tenia lloc un dels esdeveniments més importants de la Revolució Francesa i, no obstant, un dels més oblidats. El motiu? Si som malpensats, podria ser perquè el van protagonitzar les dones, les dones de París.

Manifestació estudiantil a la plaça de Las Tres Culturas de Tlatelolco

• Publicat el 2 d'octubre de 2015

Mèxic, 2 d’octubre de 1968. Un nombrós grup d’estudiants es manifesta a la plaça de Las Tres Culturas de Tlatelolco en demanda de major llibertat. La majoria d’assistents a la manifestació formen part del Moviment de 1968 de Mèxic, on hi havia majoritàriament estudiants, però també professors o obrers.

Assassinat d’Orlando Letelier

• Publicat el 21 de setembre de 2015

El 21 de setembre de 1676 fou assassinat Orlando Letelier. L’assassinat de Letelier va ser ordenat i autoritzat pel mateix Pinochet (que coneixia àmpliament Letelier dels seus temps de ministre de Defensa), el qual sempre negaria tota autoria dels fets.

Els altres 11 de setembre: calamitats mundials a dojo

• Publicat el 11 de setembre de 2015

La derrota catalana va suposar un Decret de Nova Planta que va destruir les nostres institucions i va fer pagar un alt preu a la resistència que havia plantejat Catalunya davant les tropes de Felip V. I és això el que es commemora, no pas una derrota, sinó la resistència davant unes tropes poderoses i l’abandonament dels aliats europeus.

Un setge i una heroica resistència

• Publicat el 8 de setembre de 2015

El 8 de setembre de 1565 finalitzava el setge de Malta iniciat pels turcs otomans el 18 de maig d’aquell any. Durant gairebé quatre mesos, uns 6000 cavallers de Malta resistiren l’embat de 30.000-48.000 soldats otomans. En el penúltim any del regnat de Solimà el Magnífic (1520-1566), l’illa de Malta semblava una (altra) presa inevitable del sultà.