Efemèrides

Les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki

• Publicat el 6 d'agost de 2015

El 6 d’agost de 1945, es va efectuar el primer atac nuclear de la història.La bomba atòmica Litte Boy va caure sobre la ciutat d’Hiroshima, al Japó, provocant una destrucció massiva. 3 dies més tard, el 9 d’agost, una segona bomba atòmica, Fat Man, va impactar sobre Nagasaki.

Assassinat de Guillem d’Orange

• Publicat el 10 de juliol de 2015

El 10 de juliol de 1584 va morir, o més ben dit, va ser assassinat Guillem d'Orange. Aquest noble alemany es convertí en Príncep d'Orange l'any 1544, i va esdevenir una de les figures més combatives i destacades en la rebel·lió de Flandes contra la Corona Espanyola. Com sabem, aquests fets van provocar la independència de les Províncies Unides.

La batalla de Leuctra: escac i mat a Esparta

• Publicat el 6 de juliol de 2015

El 6 de juliol del 371 a.C. va caure definitivament el mite espartà. Les forces tebanes liderades per Epaminondes van emportar-se una gran victòria, aniquilant l'ala dreta de les línies espartanes (i aliades). L’origen de la batalla cal buscar-lo en el confós i canviant tauler de l’hegemonia de l’antiga Grècia.

Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica

• Publicat el 4 de juliol de 2015

El 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels Estats Units Americans. Aquesta va ser redactada per Thomas Jefferson, Benjamin Frankiln i John Adams. Recollia en el seu cos els drets naturals, formulats per John Locke, en uns termes de llibertat, igualtat i democràcia: els homes són lliures, iguals i independents.

Per acabar definitivament amb el racisme

• Publicat el 2 de juliol de 2015

El 2 de juliol de 1964 va ser el dia escollit per firmar el Civil Rights Act. Signada pel president Lyndon B. Johnson, aquesta llei penalitzava la segregació als EUA: racial, per color de pell, sexual o religiosa. Aquesta llei cal encabir-la en el context de la forta lluita dels moviments socials als EUA per la igualtat de drets civils, especialment entre la població afroamericana

Qui guanyà a Pidna?

• Publicat el 22 de juny de 2015

Després de les conquestes d’Alexandre Magne (356-323 a.C), el seu vast imperi (que incloïa el regne de Macedònia, Grècia, Pèrsia, Egipte i parts d’Àsia) es va dividir entre les lluites dels seus diferents generals, que van establir diferents dinasties allà on governaren i importaren la cultura i llengua hel·lèniques.

Un pensador poc maquiavèl·lic

• Publicat el 21 de juny de 2015

Niccolò di Bernardo dei Machiavelli va morir el 21 de juny de 1527 a Florència, la mateixa ciutat on havia nascut el 3 de maig de 1469. Hem de dir, d’entrada, que aquest autor pateix una mala fama que no li és gens merescuda. Maquiavel també va ser un home dedicat a la vida pública de la ciutat-estat de Florència.

Lindisfarne: sagnant carta de presentació vikinga

• Publicat el 8 de juny de 2015

El vuit de juny del 793 és quan tenim documentada per primera vegada una incursió víkinga. Va ser al monestir de Lindisfarne i marca l’inici de les ràtzies d’aquests pobles vinguts d’Escandinàvia que s’allargaren amb els seus alts i baixos fins al segle XI, quan el cristianisme s’assentà definitivament entre ells i canvià radicalment la seva forma d’organitzar-se socialment i trastocà totalment els seus mecanismes culturals.

Victòria francesa a Palerm

• Publicat el 2 de juny de 2015

En l’apogeu de França després de la Guerra dels Trenta Anys, el nou rei, Lluís XIV, va apostar molt fort en el terreny bèl·lic per a assegurar-se la preeminència en el Vell Continent. En aquest context, la construcció d’una potent flota que destronés el poder marítim de la república holandesa semblava un pas lògic i necessari.

Inici de la Guerra dels Set Anys

• Publicat el 18 de maig de 2015

El dia 18 de maig de 1756, Gran Bretanya declarava la guerra a França després que aquesta envaís Menorca (en aquell moment, pertanyent als angloparlants). Malgrat que ja hi havien hagut tensions militars i esdeveniments polítics que ja preveien el conflicte armat, molts historiadors empren aquesta data per a assenyalar convencionalment l’inici de la Guerra dels Set Anys (1756-63).