El 19 d’octubre de l’any 202 aC va ocórrer un esdeveniment molt important dins la història del món romà. Aquest dia va suposar el desenllaç de la batalla de Zama i el final de la segona guerra púnica, on Cartago va perdre la seva hegemonia a favor de Roma. Això va significar el començament de l’expansió a l’exterior de la península itàlica de Roma. Però, com va ocórrer tot aquest conflicte?
Amb la derrota de Cartago a la primera guerra púnica, aquesta va començar a recuperar-se sobre el seus fonaments amb una família governadora, els Barca. Després de superada la crisi que seguí a la derrota, varen decidir conquerir la península Ibèrica. La tradició literària romana la presenta com una iniciativa de la família Barca amb el suport de l’assemblea. L’objectiu dels cartaginesos era la recuperació territorial i de la seva influència sobre altres territoris ja perduts. Amílcar va conquistar zones importants com l’actual Cartagena (Qart Hadasht), i va fundar l’actual Alacant (Akra Leuke). Una vegada mort, el va succeir Asdrúbal, que va optar per una política de relacions pacífiques amb els indígenes, organitzant els territoris amb la creació de noves colònies.
Es va fundar la ciutat actual de Cartagena (Qart Hadasht), situada a prop dels jaciments miners que varen proporcionar plom i plata. Aquesta darrera va ser important per al pagament dels deutes als romans.
Una data important és el 226 aC, quan es va signar el tractat de l’Ebre amb Roma, que va suposar la delimitació de l’expansió cartaginesa. Cal dir que va ser el setè tractat firmat entre Cartago i Roma amb certs límits territorials entre les dues potències. Tal i com es comenta en aquest tractat, Cartago no podia travessar el riu Ebre com a limes de la expansió cartaginesa en son de guerra. Però, els romans especificaven que aquests no podien fer guerres als habitants de l’altre costat d’aquest riu, perquè eren aliats dels cartaginesos.
L’any 221 aC va morir Asdrúbal i va governar Aníbal Barca i l’activitat militar va retornar fent expedicions a l’interior d’Hispània., inclosa la ciutat de Sagunt, sent el casus belli de la segona guerra púnica, ja que aquesta ciutat era aliada de Roma i formava part de la influència de la colònia grega de Massalia.
Com s’ha dit abans, la batalla de Zama va significar la conclusió al conflicte entre els dos grans exèrcits, però finalment es va produir la victòria de Roma sobre Cartago. Com va ser el desenvolupament d’aquesta guerra?
El gran protagonista de la guerra per part de Cartago va ser Aníbal Barca, qui va derrotar als romans en diferents batalles que es varen produir. Les primeres es produïren amb l’ajuda dels gals, situats al nord de la península Itàlica. Mentrestant, Aníbal va començar a guanyar conflictes a la Campània, per tenir un pont estratègic amb el territori africà i així poder establir rutes d’avituallament. L’any 216 aC es va produir la victòria dels cartaginesos a Cannas i també varen aconseguir que les aliances amb els samnites i lucans desapareguessin. Per altre part, Siracusa va establir una aliança amb Cartago.
L’any 210 aC, Roma havia patit moltes derrotes i quasi la derrota definitiva i caiguda dels territoris romans. Però, aquest any, va aparèixer un home anomenat Publi Corneli Escipió que va prendre el mandat de l’exèrcit. Va desembarcar a Empúries va aconseguir aliances amb les tribus indígenes que facilitaren l’avanç al sud. L’any 209 es conquereix la ciutat de l’actual Cartago (Cartago Nova) i després es va produir la victòria a Baecula entre altres esdeveniments.
L’any 206 aC el jove Escipió va ser assignat cònsol amb possessió de la província de Sicilia i autorització per part del Senat per a l’expedició contra Cartago. Va anar directament a la capital de Cartago, Útica l’any 203 aC amb el suport del rei dels númides, Masinissa. El dia 19 d’octubre de l’any 202 aC es va produir el final de la guerra amb la derrota de Cartago a la batalla de Zama.
Què va suposar el fi de la segona guerra púnica?
Cartago va pagar deu mil talents en cinquanta anys més cent ostatges com a garantia. A més, els cartaginesos varen haver d’entregar els elefants i reduir la seva flota a deu vaixells. Varen perdre les possessions ultramarines i la subordinació de Roma i de Numídia.
Finalment, Roma va emergir com a potència en el Mediterrani central i occidental.
