Cartago

Reproducció de soldats romans segle II aC

Tradició i innovació en la tàctica militar romana durant la Segona Guerra Púnica

Tradició i innovació, en l’exèrcit, al món romà. Què entenem per tradició i innovació en l’antiga Roma, en aquest cas en l’exèrcit? Amb l’auge conqueridor, Roma va passar a convertir-se en una potència militar i administrativa molt gran, amb molts territoris per defensar.

Quan Neptú va ajudar a Escipió

Corneli Escipió Africà (236 aC- 183 aC) ha sigut anemonat per els historiadors com l’Hannibal romà. Aquest general de la República Romana va ser el responsable de la derrota final d’Hannibal i els cartaginesos a la 2a Guerra Pública, a la batalla de Zama (202 aC). Però abans d’arribar a l’enfrontament final Escipió va haver de derrotar els exèrcits cartaginesos a la Península Ibèrica, i per aconseguir-ho havia d’assaltar la ciutat de Qart Haddash (Cartago Nova) que estava protegida per bones muralles i grans superfícies d’aigua. Estava amb un exèrcit inferior en nombre, amb pocs aliats i en un entorn hostil i només amb un intervenció divina podia aconseguir la victòria. I un déu va respondre: Neptú, senyor dels mars.

L’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica

L'objectiu d'aquest article es basa a analitzar quin era el funcionament de l'exèrcit cartaginès a la península Ibèrica i com va anar evolucionant al llarg del temps en què les tropes ibèriques van esdevenir un dels eixos fonamentals de la maquinària bèl·lica dels púnics. També són tractades les tàctiques militars pròpies dels pobles ibers dins els exèrcits d'Anníbal Barca, juntament amb el seu equipament i el seu posicionament dins l'estament militar al llarg de la Segona Guerra Púnica.
Popular
La utopia viscuda: col·lectivitats agràries a l’Aragó (1936-1938)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES