Els orígens del Dia Internacional de la Dona, encara que no tant llunyans, són confosos. El 1910, durant la celebració de la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores, que es produí a Copenhagen, es proclamà el Dia de la Dona a proposta de Clara Zetkin. Aquest, encara sense data concreta, havia d’esdevenir un dia d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones. D’acord amb això l’any següent se celebrà el primer Dia Internacional de la Dona el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa.
En primer lloc, els precedents d’aquestes revindicacions els podem trobar en la manifestació espontània de treballadores del tèxtil de la ciutat de Nova York. Aquestes protestaren pels salaris baixos, la jornada laboral de dotze hores i les creixents càrregues laborals. Va ser durament reprimida per la policia causant moltes detencions i algunes morts. Aquesta mobilització és sovint datada en 1857 i relacionada amb l’origen del 8 de març. La data, però, és qüestionada per altres versions, que situen la mobilització que recorda el 8 de març en dates més properes: el 1908 o el 27 de setembre de 1909. En aquesta darrera, els treballadors i treballadores del sector tèxtil van fer una vaga de tretze setmanes en demanda de millores laborals. És possible que en totes aquestes dates -d’acord amb la creixent organització femenina en el moviment obrer de l’època- hi hagués mobilitzacions femenines relacionades amb les dures condicions de treball, fet que justificaria el debat cronològic.
Malgrat això, la versió més estesa ubica l’origen del 8 de març en la commemoració de l’incendi de la fàbrica Cotton de Nova York, on moriren més d’un centenar de dones. Les obreres s’havien declarat en vaga per les dures condicions de treball, i reclamaven la igualtat salarial, la disminució de la jornada laboral a 10 hores i un temps per poder alletar els fills. L’incendi, atribuït al propietari de la fàbrica com a represàlia, provocà la mort de moltes dones, la majoria noies immigrants d’entre 17 i 24 anys. Actualment sabem que aquest no es va produir el 8 de març de 1908, com sovint s’ha dit, sinó el 25 de març de 1911, i per tant serví per reforçar la idea que calia reivindicar, com a mínim, un dia per a les dones treballadores i donà força a la proposta de Zetkin.
Segurament el reforçament definitiu i clau el trobem el 1917, quan milers de dones russes van manifestar-se com a reacció de la mort de més de dos milions de soldats a la guerra i la manca d’aliments, però també en motiu del Dia de la Dona. Les protestes i manifestacions que iniciaren aquell 23 de febrer –8 de març en el calendari gregorià usat a occident– portaren a una mobilització general que provocà l’abdicació del Tsar i conduïren a un Govern provisional que els concedí el dret a vot. Les dones, doncs, tingueren un paper fonamental en l’inici de la Revolució de Febrer, la qual desencadenaria en la Revolució Russa.
Les Nacions Unides no van establir el Dia de la Dona fins el 8 de març de 1975, coincidint amb l’any Internacional de la Dona.
Per tant, la història del 8 de març està creuada per situacions i fets diversos. El seu naixement no radica en un únic fet aïllat, sinó que s’ha de situar en un context històric i ideològic ampli, format per processos i esdeveniments que mostren una societat en transformació i cada vegada més complexa. Podem dir, doncs, que el Dia Internacional de la Dona sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot i les condicions laborals principalment, mentre que la data actual esdevé definitivament fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.
En definitiva, el mite i la història s’han entrellaçat en la creació d’un relat que serveix per fixar el dia en el qual, encara, ens mobilitzem contra l’opressió que pateixen les dones. Al llarg d’aquest temps, aquesta jornada ha canviat les seves dates en el calendari, ha evolucionat i fins i tot ha perdut la paraula “treballadora”, fent-la més àmplia però perdent la seva vinculació evident amb el moviment obrer.
