Article

El Naixement dels Estats Units (I): 13 colònies

• Publicat el 15 de setembre de 2015

La colonització britànica de la costa est de Nord-Amèrica va començar a inicis del segle XVII. A diferència del que passa amb les colonitzacions espanyola i portuguesa del segle anterior, la colonització britànica va recaure en mans de la iniciativa privada.

La fosca història de la industrialització a Europa

• Publicat el 15 de setembre de 2015

La industrialització comença a Anglaterra a finals del segle XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa.

Canvis urbanístics per a la Barcelona dels Jocs Olímpics

• Publicat el 15 de setembre de 2015

Les transformacions que pateix una ciutat al llarg del temps es poden deduir per el context polític, social o econòmic que l’envolten. En un article anterior parlàvem del gran canvi que ha caracteritzat Barcelona des del Pla Cerdà, el fet de decidir el destí de la ciutat per a un futur a llarg termini i quins aspectes tenir en compte.

Martin Guèrra: un cas de suplantació d’identitat a la França del segle XVI

• Publicat el 15 de setembre de 2015

Avui dia estem relativament acostumats als casos de suplantació d’identitat, especialment a les xarxes socials o mitjançant telèfons mòbils. Són, sens dubte, un greu problema per a les víctimes, però la història que us presentem a continuació supera, en tots els sentits, aquests casos contemporanis, perquè el cas que ens ocupa és el d’un home que es va fer passar per un altre fins al punt d’integrar-se dins la seva família i tenir fills amb la seva dona.

La dinàmica socioeconòmica del Quarter de Mar de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana

• Publicat el 15 de juliol de 2015

Durant molts segles la Barcelona medieval va ser la ciutat romana, que transformava el seu traçat tot nodrint-se del seu estatus de capital política i creava una nova organització territorial que la convertia en la gestora dels excedents agrícoles.

Cheikh Anta Diop: pare de la historiografia africana

• Publicat el 15 de juliol de 2015

A l’hora d’abordar la historiografia sobre el continent negre escrita per africans i/o des d’un punt de vista afrocentrat es fa necessari parlar de Cheikh Anta Diop, autor de "Naciones negras y cultura", una obra pilar per l’africanisme i que sempre ha generat gran controvèrsia entre historiadors i egiptòlegs, i considerat per molts el pare de la historiografia africana independent.

La guerra de l’Extrem Orient (1918-1922)

• Publicat el 15 de juliol de 2015

En esclatar la Revolució Russa (1917) es produí un daltabaix en l’equilibri de poders tant a Europa com a l’Extrem Orient asiàtic. A Europa, la política dels bolxevics d’arribar a un acord de pau amb els alemanys, enemics de Rússia durant la Primera Guerra Mundial, permeté a les tropes germàniques concentrar els seus recursos contra els seus enemics occidentals.

Sardenya, una joia (massa cara) per a la corona catalanoaragonesa

• Publicat el 15 de juliol de 2015

En diversos dialectes de la llengua sarda, la panerola, l’insecte més fastigós de l’imaginari col·lectiu, s’anomena “catalana”. Aquest fet, poc conegut, resulta molt significatiu per entendre l’odi que nasqué entre sards i catalans durant la llarga guerra de Sardenya (1323-1420), un conflicte que tingué una fatal transcendència per ambdós pobles.

Una pesta a Barcelona enmig de la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra dels Segadors

• Publicat el 15 de juliol de 2015

Enmig de la Guerra dels Trenta anys (1618-1648) i la Guerra dels Segadors (1640-1652) ens trobem dins de la monarquia de Felip IV, amb unes polítiques centralitzadores personificades en la figura del “valido” Conde Duque d’Olivares.

El concurs municipal de 1859 i les Barcelones que mai van ser

• Publicat el 15 de maig de 2015

En 1854 s'obria a Espanya un panorama polític breu però clau amb el començament del Bienni Progressista i la fi de la Segona Guerra Carlina, fent que Barcelona deixés de ser un emplaçament de guerra emmurallat dominat pel ministeri militar, molt reticent a obrir la ciutat al pla de Barcelona (en aquesta època estava prohibit construir fora del recinte emmurallat per poder obrir foc des de Montjuïc en el cas que s’assetgés la ciutat).