Tots coneixem el biaix conservador de la immensa majoria de militars. Més encara si ens fixem en la història recent de l’exèrcit espanyol tant marcada per l’empremta del franquisme. Ara bé, la història ens ofereix alguns exemples de militars singulars que s’escapen de l’estereotip del dretà colpista. Alberto Bayo i Giroud és un exemple paradigmàtic de la negació d’aquesta imatge.
Nascut a Camagüey, Cuba, era fill d’espanyol i cubana. El seu pare havia lluitat a les ordres del general Weyler contra els independentistes cubans en la guerra d’independència. Ja a Espanya va integrar-se a la Acadèmia Miliar d’Infanteria de Toledo i més tard optà per fer-se pilot d’aviació. El 14 de juny de 1923, degut a una discussió, probablement motivada per algun afer de faldilles, Bayo va protagonitzar el darrer duel a espasa de la història d’Espanya amb el capità d’aviació Jaquín Gonzàlez Gallorza. Tot i que aquest darrer era considerat el segon millor espadatxí d’Europa, Bayo en va sortir vencedor. Malgrat tot aquest episodi li va suposar un canvi de destí obligat al Marroc a les ordres d’un tal Francisco Franco, un jove promesa de les guerres colonials.
Amb la República proclamada, Bayo es convertí en un element actiu de la UMRA (Unió Militar Republicana Antifeixista) antítesi de la dretana UME (Unió Militar Espanyola) encapçalada pel general Mola. Amb aquests precedents no cal dir que després del cop d’estat del 18 de juliol Bayo es mantindrà fidel a la República i protagonitzarà un dels moviments més audaços i atrevits del moment. El 2 d’agost dirigeix el desembarcament a Menorca d’una heterogènia i singular columna de milicians formada per militats d’Estat Català i anarquistes de la FAI. Dos dies després ocupa Eivissa i el dia 16 desembarca a Mallorca. L’arribada de tropes i aviació italianes, les desavinences amb els anarquistes i la falta de col·laboració del govern central de la República conclouran amb el fracàs de l’operació. La no ocupació de l’illa de Mallorca a inicis de la guerra suposarà a la llarga, l’existència d’un portaavions inenfonsable davant de les costes de Barcelona, origen dels -tristament famosos- bombardejos sobre la ciutat al llarg del conflicte. La resta de la guerra, Bayo la passarà principalment al Ministeri de la Guerra com a agregat militar.
L’any 1939 i amb el rang de tinent coronel de la República, Bayo s’exilia a Mèxic on exerceix d’instructor a l’Escola d’Aviació de Guadalajara. Serà allà on, atret per motivacions ideològiques entrarà en contacte amb el Movimiento 26 de Julio dirigit per un jove Fidel Castro. Accedí a posar els seus coneixements militars a mans dels joves revolucionaris i actuà com a instructor dels futurs guerrillers del Granma com el propi “Che” Gevara. Un cop a l’illa feu d’assessor militar i morí a l’Havana el 1971 a l’edat de 92 anys amb el rang de general de l’exèrcit cubà.
