El 15 d’agost de 1945, l’emperador japonès Hirohito va pronunciar per ràdio el discurs de la rendició del seu Imperi. Aquest fet es va desencadenar després del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (per veure’n més consulteu l’article de la nostra revista). Però quines havien estat les accions del Japó durant la guerra? L’imperi Japonès, des de feia anys, havia iniciat un procés d’expansió per Àsia, atacant Xina, Mongòlia, Corea, Manxúria i molts altres països. L’expansió japonesa duia amb si un component racista: els japonesos es creien superiors a la resta de pobles asiàtics, i volien demostrar-ho amb fets sobre el terreny. No en va van ser el poble que més es va obrir a la influència europea, adoptant així noves i avançades tecnologies, especialment en el terreny bèl·lic.
El Japó va cometre crims esgarrifosos durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, però la bel·ligerància venia ja de lluny, amb la primera guerra Sinojaponesa (1894-95), la guerra Russo-japonesa (1904-05) o la Primera Guerra Mundial. el 1931, anys abans de què la Segona Guerra Mundial esclatés a Europa, el Japó va envair Manxúria, va canviar el nom per Manxukuo i hi va situar un rei titella: Pu Yi. Però va ser el 1937 quan es van desfermar l’horror per part de les tropes japoneses. La ciutat de Nanquín va ser presa de crims abominables, com la violació, el robatori, l’assassinat en massa de dones i nadons i la tortura. Es calcula que les víctimes no van ser menys de 100.000. Hem decidit no situar imatges d’aquesta massacre a l’article degut a la seva cruesa: algunes, com les de soldats empalant nadons amb baionetes, són esgarrifoses.
Ja en el context de la Segona Guerra Mundial, el Japó va llençar atacs contra les Filipines, Tailàndia, Hong Kong… Tailàndia va ser envaïda l’any 1941, i les Filipines un any després. L’expansió no es va aturar aquí, i l’Imperi va mirar cap a territoris australians. La invasió japonesa era cruel, ja que es desviaven recursos dels països ocupats per alimentar les tropes, i milers de persones autòctones van morir de gana. Els crims de guerra van continuar, entre ells el de les anomenades “dones de confort”, que no eren altra cosa que prostitutes forçades, en alguns casos traslladades del seu país d’origen a un altre, que es convertien en víctimes de violacions per part de soldats japonesos. Algunes d’elles han explicat les terribles vivències en les seves memòries.
Però, com diem, el Japó va perdre la guerra, i la declaració de rendició en termes d’amistat per part de l’emperador va ser un insult cap a totes les víctimes:
“La veritable raó va ser el sincer desig de l’autoconservació de l’Imperi i la seguretat de l’Àsia Oriental, no sent en cap cas la meva intenció la d’nterferir en la sobirania d’altres nacions ni la invasió expansiva d’altres territoris.”
“Em sento obligat a expressar el meu més profund condol amb les nacions aliades que han col·laborat junt amb l’Imperi Japonès per l’emancipació de l’Àsia Oriental.”
“Aconseguir la pau i el benestar dels súbdits japonesos i gaudir de la mútua prosperitat i felicitat amb totes les nacions ha estat la solemne obligació que em van deixar, com a model a seguir, els antepassats imperials i de la qual mai he volgut separar-me.”
Amb amics i col·laboradors així…
