Medieval

Cosmovisió i pensament polític al món occidental de l’Antic Règim

• Publicat el 14 de juny de 2022

Aquest article planteja alguns elements clau per entendre la cosmovisió i el pensament polític del món occidental dels segles medievals i moderns. Un món que podríem anomenar premodern —dins la periodització modernitat-postmodernitat—, tradicional, o de forma més popular i econòmica, d’Antic Règim. Diem pensament polític, tot i que potser seria millor parlar de concepcions —quelcom menys definit que les idees o les teories— de lo polític, perquè ens centrarem en aquelles representacions profundes que prefiguraven la reflexió política. I parlem de cosmovisió en la mesura en què tals categories només són comprensibles si se situen dins de la constel·lació de nocions i intuïcions que constituïen el marc mental d’aquella cultura històrica.

Vides fragmentades: els infants orfes de la Barcelona baixmedieval

• Publicat el 14 de març de 2022

Ser un infant orfe a la Barcelona baixmedieval del segle XV suposava formar part d’un dels col·lectius més vulnerables i marginals de l’època, així com un constant canvi d’espais, de gent i d’experiències. Gràcies a la tasca assistencial de l’Hospital de la Santa Creu, alguns aconseguien una estabilitat afectiva, social i econòmica, però molts d’altres no ho aconseguien. Reconstruir les vides fragmentades d’aquests infants és reconstruir part de la societat baixmedieval barcelonina que durant molt de temps ha estat invisibilitzada.

Monty Python: una edat mitjana deformada a consciència

• Publicat el 8 d'octubre de 2020

Analitzem el film "Monty Phyton and the Holy Grail" (1975), doblada al castellà com a "Los caballeros de la mesa cuadrada"que parodia la llegenda del Rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona.

Les murades o emparedades: vida contemplativa a través de la reclusió

• Publicat el 25 de maig de 2020

Des dels Pares del Desert de l’Antiguitat Tardana, no poques persones varen desitjar viure segons els ideals evangèlics, resseguint l’exemple de Crist i dels seus deixebles, allunyant-se de la vida mundana per aconseguir una vida de contemplació religiosa. Dins aquest marc es trobaria la figura de les murades, recluses o emparedades, dones que voluntàriament prenien la decisió de confinar-se en un petit espai adherit a les parets de les esglésies o convents, recintes emmurallats de les poblacions o, fins i tot, ponts. Una pràctica que recorda a l’emparedament com a càstig, com a condemna, contemplada, per exemple, als Usatges de Barcelona, on es legitimava la reclusió de la dona adúltera en un espai minúscul fins a la fi dels seus dies; o en el costum d’altres sistemes penals d’emparedar un reu en un habitacle amb un únic forat a l’altura de la cara per a poder-li donar menjar, amb tal de prolongar la seva agonia. Una pena que posa els pèls de punta a qualsevol que fa l’exercici d’imaginar-se patint-ho. Així doncs, què movia a aquelles dones a esdevenir emparedades?

Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat

• Publicat el 5 d'abril de 2017

Explicar allò que entenem per Europa és una qüestió tan complexa com necessària pels temps que corren. És per això que l’exposició “Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum” –organitzada pel CaixaForum i el museu londinenc– m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat d’acomplir.

«Littera est vox»: escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

• Publicat el 15 de gener de 2017

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Edat Mitjana? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.

Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc

• Publicat el 15 de maig de 2015

Les èpoques baixmedieval i moderna són prolífiques pel que fa a figures que plantejaven una reforma eclesiàstica. La més coneguda és, sens dubte, Martí Luter, però no hem de confondre el reconeixement amb l’exclusivitat de les seves idees.