història de les dones

El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones.

El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.

Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació

El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.
Popular
El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES