Generalitat

L’èxit de la normalització lingüística a Catalunya: Una perspectiva social, política i demogràfica

En aquest article es tracta l’evolució de la llengua catalana des de la dictadura franquista fins al present. S’hi analitza com se l’ha tractat, sobretot, des del poder polític, incidint en la gran disparitat de tractes entre l’aparell franquista i la Generalitat de Catalunya. Tot això sumat als fenòmens històrics que tenien lloc en paral·lel a aquestes accions. En especial, l’augment demogràfic a Catalunya i la incorporació, en conseqüència, de nous parlants de llengua gràcies a la tasca educativa.

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937 i 1939

El llarg de l'època contemporània podem rastrejar diferents moments de tensions i confrontació entre els projectes d'autonomia defensats transversalment des de Catalunya i les autoritats de l'Estat. Això no vol dir que també no es registressin sacsejades revolucionàries en el si de la mateixa societat catalana, per la qual cosa la mateixa classe dirigent no dubtà a l'ús de la força de l'Estat envers les embastades revolucionàries. Segurament la síntesi de totes les contradiccions possibles les podem analitzar en els convulsos anys de la Guerra Civil, i especialment al llarg del període 1937-1939, o sigui des del final dels Fets de Maig fins a l'ensulsiada de la República.

Quan amb les lletres no n’hi havia prou: els dibuixos dels dietaris de la Generalitat

A l’edat mitjana molts escrivans plasmaven sobre pergamins –o en moments més tardans sobre paper–, els fets que ells consideraven importants, i que, per tant, havien de constar en algun lloc. És interessant, però, veure com no només recorrien a l’escriptura, sinó que també utilitzaven, en força ocasions, les il·lustracions. Quines temàtiques en surten representades?
Popular
El CEHI: l’herència viva de Jaume Vicens Vives

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES