Barcelona

De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

• Publicat el 15 de desembre de 2020

El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.

«La Ciutat de Repòs i de Vacances»: un projecte de descans per a la classe treballadora

• Publicat el 15 de febrer de 2020

El mes de setembre ha arribat i probablement parlar d’un projecte que va versar al voltant del descans i de les vacances sembla fer llenya de l’arbre caigut o furgar dins una ferida encara oberta.

Exorcismes al barri de Gràcia a la segona meitat del segle XIX: el pare Palau i el mossèn Cinto Verdaguer

• Publicat el 15 de febrer de 2020

El dimoni es defineix com un ésser espiritual de caràcter angèlic i naturalesa incorpòria que viu condemnat eternament perquè no va superar les proves que Déu li va posar, a diferència dels àngels, que van romandre fidels.

La conquesta carolíngia de Barxiluna

• Publicat el 15 de desembre de 2019

Conquesta de Jerusalem de Carlemany. Miniatura d'un manuscrit francès del segle XV. No hi ha (o no s'ha trobat) cap representació gràfica de la conquesta de Barcelona del 801, però aquesta miniatura és prou il·lustrativa de l'èpica amb la qual s'envolta un setge.

La vaga de dones de 1918: acció femenina contra la precarietat de la vida

• Publicat el 15 de juliol de 2019

Aquests versos són un fragment d’una cançó popular que es cantava pels volts del gener de 1918, quan una massiva protesta de dones que es conegué com la vaga de dones i que reclamava la reducció dels preus dels productes bàsics alhora que denunciava la manca d’abastiments.

«La rosa de plom i pólvora»

• Publicat el 4 de novembre de 2018

Tota producció que s’anunciï rere aquest epígraf s’haurà hagut d’encarar a la severa mirada d’un repte exigent. I és que la capital catalana a les portes dels anys vint de la darrera centúria assolí per la via del conflicte el clímax d’una turbulenta dinàmica social en absolut senzilla de recrear. Vorejant els 750.000 habitants, Barcelona era llavors la ciutat més incontrolable i conflictiva d’Espanya: flanquejada per un fabril teló de fum amb la desigualtat com a combustible, es convertí en escenari de permanent enfrontament entre un moviment obrer d’ànima àcrata i una sòlida burgesia industrial.

El Camp de la Bota i Pequín, dos indrets més propers del que sembla

• Publicat el 2 de maig de 2018

El Camp de la Bota és, sens dubte, un dels espais més curiosos del Delta del Besòs, la història del qual ens serveix per fer un recorregut pel passat de Barcelona i dels municipis del Pla des del segle XIX fins a l’actualitat. Sovint oblidat, i banyat per les aigües del Besòs, ha fet tradicionalment de límit entre els municipis de Sant Adrià del Besòs i Sant Martí de Provençals, annexat a Barcelona l’any 1897. Però quina relació tenien aquests antics aiguamolls del litoral barceloní amb la ciutat de Pequín, la capital del gegant Asiàtic, fundada fa més de 3400 anys? Tirem una mica enrere doncs per resoldre aquest petit enigma.

Carnestoltes

• Publicat el 11 de febrer de 2018

Aquests dies els nostres pobles i ciutats s’han omplert de gent disfressada, de música i alegria. El fred hauria d’anar de baixa i ja tenim al cap la vinguda de la primavera; Carnestoltes ens en porta un petit tast enmig del fred i la grisor de l’hivern. Però d’on ve aquesta festa tan esbojarrada? Com s’ha celebrat al llarg del temps?

«Comtes» capítol 4: derrota i llibertat

• Publicat el 31 de desembre de 2017

Un cop visualitzat el quart i últim capítol de la sèrie podem dir que ens trobem davant d’una bona obra cinematogràfica de caràcter històrico-divulgatiu.

«Comtes» capítol 3: triomf i tragèdia

• Publicat el 30 de desembre de 2017

El tercer capítol de la sèrie Comtes se centra en la figura del comte Sunyer, fill petit de Guifré el Pilós, que governà els comtats de Barcelona, Girona i Osona des del 911, quan el seu germà gran Guifré Borrell morí sense descendència masculina, fins el 947, quan professà com a monjo en el monestir occità de Santa Maria de la Grassa.