Fixeu-vos si és conegut l’Oncle Sam que, sent una figura americana, nosaltres mateixos estem farts de veure’l. Bé, de fet, això no només indica que és conegut, sinó que també reflecteix el grau d’influència yankee. Però si us parlo de Columbia, la representació femenina dels Estats Units, potser ja no us sona tant. I si us parlo del Germà Jonathan, tampoc. Voleu saber l’origen tant dels uns com dels altres i el motiu de la seva popularització i decadència?
Realment, l’Oncle Sam és una barreja entre realitat i ficció. Es basa en l’empresari Samuel Wilson, distribuïdor oficial de carn a l’exèrcit dels Estats Units durant la guerra que aquest país va mantenir contra Anglaterra entre els anys 1812 i 1815. Samuel era conegut, els soldats sabien que eren les seves carns les que els alimentaven, i es va guanyar l’afectuós sobrenom de “Uncle Sam”. A més, això es va veure magnificat per les sigles U.S. gravades a les caixes de carn: volia dir “United States”, però entre els soldats es va popularitzar la broma de què volia dir “Uncle Sam”. Altres fonts parlen directament de què les sigles eren “U.S.A.”, fet que encara inclouria una major semblança amb el nom: Uncle Sam.
I a partir d’aquí, arriba la llegenda. Un any després de finalitzar la guerra amb Anglaterra, apareix la primera referència de l’Oncle Sam a la literatura, en una obra que recull les seves imaginàries aventures. Tot i això, no existia una imatge clara, i les representacions pictòriques l’enfocaven de formes diferents, de vegades associant la seva imatge amb la de personatges importants, com George Washington. Però l’Oncle Sam no va ser l’única ni la primera figura representativa dels Estats Units: abans que ell ja existia el Germà Jonathan, que va néixer a Nova Anglaterra, quan els Estats Units eren colònies, i va ser utilitzat i popularitzat durant la guerra d’independència. Va conviure durant uns anys amb l’Oncle Sam quan aquest va aparèixer, però es va acabar “extingint”, especialment per un factor clau: la imatge.
L’any 1916 apareix per primer cop com a símbol de reclutament, a la revista Leslie’s Weekly, amb el dibuix que tots tenim en ment i que l’ha fet passar a la posteritat. La realitat és que l’il·lustrador James Montgomery Flagg, autor del cartell, es va inspirar en una imatge propagandística exactament igual que es va utilitzar a la Gran Bretanya amb la figura de Lord Kitchener. Aquest cartell va ajudar l’Oncle Sam a tenir una imatge definida, que va anar prenent cada vegada més popularitat entre la població. La seva vinculació a l’exèrcit era clara: tot i haver mort, va passar a la posteritat com aquell qui cuidava als soldats, qui els enviava el menjar, i ara buscava nous reclutes. Hem de tenir en compte que en aquell context, tant territorial com temporal, l’exèrcit era molt important i ben valorat. Tot i la popularització de la imatge, no va ser fins a 1961 que el Congrés dels Estats Units el va designar “el pare del símbol nacional dels Estats Units“.
Van ser l’Oncle Sam i el Germà Jonathan els únics símbols dels Estats Units? No. N’hi va haver un altre d’important i, a més, femení: Columbia. Aquesta denominació no va néixer al país americà sinó al Parlament Britànic, on s’utilitzava per designar el que aleshores encara eren les colònies americanes. Durant la guerra d’independència, es va estendre el seu ús a les colònies –i futurs estats–, especialment a través de la poesia. A partir d’aleshores, també va començar a representar-se a Columbia en imatges, i fins i tot el mateix autor del cartell de l’Oncle Sam en va dibuixar un altre per Columbia. És a dir, una història paral·lela a la del Germà Jonathan: un símbol dels Estats Units que neix molt abans de l’Oncle Sam i fins i tot de la independència del país americà, però que s’ha anat diluint.
Si el Germà Jonathan va quedar desplaçat per l’Oncle Sam, quin va ser el gran problema de Columbia? La gran rival per la imatge d’aquesta dama, actualment abocada gairebé a la marginalitat, va ser l’Estàtua de la Llibertat. Aquesta es va convertir en un autèntic símbol nacional per al país, tot i que no ho va fer de la nit al dia. L’estàtua es va inaugurar l’any 1886, la seva penetració com a representació del país va ser gradual, i fins a 1924 no va ser declarada monument nacional. Fins a la I Guerra Mundial, Columbia encara gaudia de bona salut com a símbol –com hem vist al cartell–, però després del conflicte tot va canviar, i cada vegada va quedar més rellevada. De fet, fins i tot les poques representacions que se’n feien, tenien una clara influència de l’Estàtua de la Llibertat. Una bona mostra que segur que ens sona a tots és la imatge de Columbia Pictures; no us heu preguntat mai d’on ve el nom i la imatge d’aquesta companyia cinematogràfica?
