Tal dia com avui de l’any 356 aC naixia un dels generals més famosos i importants de la història de la humanitat: Alexandre III de Macedònia o senzillament Alexandre el Gran (Μέγας Αλέξανδρος). Alexandre va ser l’home que va establir un dels imperis més grans de la història de la humanitat i va dirigir la primera civilització occidental que va fer caure el poderós imperi aquemènida, creant així un imperi que s’estenia des d’Egeu fins a l’actual Afganistan, a prop d’un dels afluents del Ganges.
Alexandre III de Macedònia va néixer el 20 de juliol del 356 aC fill de Filipo II de Macedònia i la seva esposa Olímpia. Tot i que en els primers anys de vida del petit Alexandre van haver-hi rumors i discrepàncies sobre el vertader origen de l’hereu, va ser reconegut i acceptat com a tal. Ben aviat se li assignaren tutors reials que li ensenyaren diverses matèries, essent el més famós de tots Aristòtil, el gran filòsof hel·lènic. El seu pare aviat el va començar a introduir a la cort i en les tasques de govern. Una de les tasques més destacades que va ocupar va ser rebre les ambaixades perses que rebia Macedònia.
Amb només 16 anys Alexandre va començar a ocupar càrrecs militars, sovint per reprimir revoltes. Amb 20 anys, l’any 336 aC, mor assassinat Filipo II i llega al seu fill un imperi en construcció. Filipo II havia dedicat molts anys a forjar una unitat a Macedònia i conquerir Grècia per acabar conquerint l’Imperi Persa. Per fer això havia revolucionat la manera de confeccionar exèrcits i desplegar-los en el camp de batalla. Per tant Alexandre ja té un exèrcti gran i modern quan arriba al poder. Això li permet emprendre la gran campanya amb la que somiava amb el seu pare un cop aixafa les revoltes de les ciutats gregues.
L’any 334 aC comença una de les campanyes més meteòriques de la història de la humanitat. Durant 12 quasi de manera ininterrompuda els exèrcits d’Alexandre el Gran conquereixen a gran velocitat l’Imperi Persa, alliberant primer la Capadòcia fins Egipte i endinsan-se a Babilònia després. Els èxits militars i polítics que va aconseguir van ser tant nombrosos com enormes. Segons la historiografia clàssica l’Imperi d’Alexandra va arribar a la Índia, on va haver d’aturar les seves campanyes. Actualment hi ha força discussió al respecte i els estudis més moderns es decanten cap a la interpretació que realment només va arribar a l’Afganistan, a un dels afluents del Ganges però mai a la India en si.
Arribats a l’any 323 Alexandre es retira després d’un parell de derrotes i per la pressió dels seus soldats i oficials que desitgen tornar a Babilònia i gaudir de les mels de la conquesta. A més comencen a arribar notícies al front que els sàtrapes i oficials que Alexandre havia deixat anant pel camí havien estat abusant del seu poder.
Un cop a Pèrsia, recomposa i solidifica les seves polítiques “d’integració” i la hel·lenització de l’Imperi Persa, a la vegada que animava als aristòcrates grecs a adoptar els costums orientals. Aquesta barreja de cultures i poblacions va permetre que el llegat de l’Imperi alexandrí durés molt més enllà de la seva mort.
També comença a planificar unes noves campanyes militars, aquest cap cap a l’oest, amb la vista clavada a Àfrica i Ibèria. Per desgràcia aquell mateix any Alexandre cau malalt i mor al cap de poc amb només 32 anys.
S’ha parlat molt de les causes de la mort d’Alexandre, la més comentada segurament és l’assassinat. Sembla que alguns generals no volien tornar a arrencar grans campanyes militars fins la fi del món i conjuraren per aturar-les prematurament. Aquesta tesis es veu reforçada per la negativa dels successors a posar en marxa cap dels plans que havia planificat Alexandre abans de la seva mort. Per altra banda un dels grans arguments en contra és que entre que sembla que es va subministrar el verí i la mort d’Alexandre passen 12 dies, molt de temps perquè faci efecte un verí. Altres causes que també són molt probables són una malaltia com una malària (que ja havia patit) o una pancreatitis (que encaixa amb els símptomes que va patir) o una malaltia del fetge degut a la gran quantitat d’alcohol que bebia.
Un cop mort, l’Imperi es va repartir en mans dels “successors”, diversos dels generals més propers a Alexandre. Aquest no havia deixat un testament clar -tot i que sembla que apuntava a Cràtero, el general d’infanteria d’Alexandre, però que finalment no va participar en el repartiment de l’Imperi. Els familiars del conqueridor no van tenir mai l’oportunitat d’optar al poder doncs tots varen ser assassinats per ordre de Cassandre per evitar problemes futurs amb el repartiment amistós al qual van arribar els successors d’Alexandre.
