Tal dia com avui de 1976 es produïa la Massacre de Soweto a Johannesburg, Sud-àfrica. La policia obria foc contra milers d’estudiants negres que protestaven contra la imposició de l’ensenyament escolar en afrikaans, llengua dels blancs i símbol colonial i de l’apartheid. Van matar més de 500 persones.
Per situar-nos en l’escenari dels fets cal descriure la realitat de Soweto. Abreviatura de South Western Township, Soweto és un suburbi situat a 15 km a l’oest de Johannesburg, que des de la seva creació als anys 1950 es veu marcat per la construcció de barris de barraques i la insuficiència dels serveis públics, com ara l’electricitat o l’aigua potable. La creació d’aquest conglomerat de barris a la perifèria de la ciutat va seguir els criteris de l’apartheid i va allotjar als negres que fins aleshores vivien al centre de la ciutat. Avui en dia segueix sent una de les regions més pobres de Sud-àfrica.
L’any 1974 es promulgava el Decret Mitjà d’Afrikáans sota el mandat de Balthazar Johannes Vorster (1966-1978), ferm defensor de la divisió racial. El seu govern es va caracteritzar per l’enduriment de les mesures de l’apartheid i, sobretot, per ser el responsable d’actes com la matança de Soweto i la condemna a presó i cadena perpètua de Nelson Mandela. El decret, que hauria d’entrar en vigor l’any següent, imposava l’estudi de l’afrikaner en les escoles d’arreu del país al mateix nivell que l’anglès. Els estudiants negres s’hi van oposar perquè creien que tot i aprendre la llengua dels blancs seguirien sent discriminats. Ells volien estudiar en la seva llengua i en anglès, ja que aquest segon era l’idioma que brindava més oportunitats laborals.
Quan el decret va entrar en vigor els estudiants van començar a organitzar-se per donar resposta. Ràpidament van rebre suport del professorat negre i del Black Consciousness Movement, moviment sorgit en la dècada anterior per denunciar l’apartheid. Encoratjats pel suport, van decidir formar un Comitè d’Acció per organitzar una gran manifestació el 16 de juny de 1976. El dia decidit, milers de persones assisteixen a la manifestació (entre 10.000 i 20.000 en funció de la font), sota els lemes de “A baix l’afrikaner” i “Si aprenem afrikaner, que Vorster aprengui Zulú”.
Els manifestants avançaven amb càntics i consignes pacífiques, quan la policia va decidir atacar-los amb gossos de presa. Aquests es van defensar a pedrades, fet que va servir d’excusa perfecta perquè els agents poguessin obrir foc sobre la multitud. A continuació; corredisses, estampides i el caos sembrat pels carrers de Soweto. El govern va enviar més efectius amb armes de foc amb l’objectiu de restablir l’ordre, fos com fos, però els enfrontaments es van allargar fins ben entrada la nit. El balanç oficialment va ser de 23 morts i 220 ferits, però el balanç real, tot i que es desconeix amb exactitud, sembla ser molt més tràgic. Es parla de centenars d’assassinats, uns 575 (dels quals 570 serien negres) i milers de ferits.
Hector Pierterson, un estudiant de 12 anys, va ser el primer manifestant a caure mort davant dels seus companys. La captura d’aquell instant, realitzada pel reporter Sam Nnzima, es va convertir en una icona de la lluita dels estudiants negres sud-africans. Avui dia, en la cruïlla on Hector – i probablement molts altres companys més- van morir, s’aixeca un memorial per les víctimes.
L’endemà mateix, centenars d’estudiants blancs van recórrer el centre de Johannesburg per protestar contra la massacre de nens. Milers de treballadors negres es van declarar en vaga i es van unir a la manifestació a mesura que avançava pels carrers de la ciutat. A molts barris negres d’altres ciutats sud-africanes també van esclatar disturbis. Poc després dels fets, per donar a conèixer a tot el món la realitat del que havia succeït aquell 16 de juny de 1976 a Soweto, el compositor sud-africà Hugh Masekela va escriure la cançó “Soweto Blues”, durant els anys 1980, Soweto esdevé el símbol de la resistència negra a l’apartheid.
Des de llavors, en aquesta data se celebra el “Dia del nen africà”, una festa que reivindica els drets de tots els menors del continent.
