Xavi Pizarro Homs

Xavi Pizarro Homs

(Piera, 1996). Graduat en Història a la Universitat de Barcelona (2017), actualment acabant el Màster d'Història Contemporània i Món Actual per a la mateixa universitat. El meu àmbit de recerca se centra en la història social i política contemporània de Catalunya i Espanya, especialment pel que fa a l'estudi del republicanisme i el socialisme.

La «Milícia Nacional» (1814-1876): revolució liberal i autoorganització obrera

Després de la Guerra del Francès, els liberals espanyols veieren la necessitat d’organitzar sobre noves bases la defensa interior del país. La Milícia Nacional, en un principi destinada únicament al compliment de les lleis i a salvaguardar l’ordre públic, s’acabarà convertint en un espai de formació i de politització de les classes populars, prenent partit a favor dels sectors més esquerrans del liberalisme. Al llarg del s.XIX actuaran en els diversos conflictes bèl·lics, transgredint les normes i actuant com a un vertader contrapoder.

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

El Marroc: la pedra a la sabata de Primo de Rivera

La Dictadura de Primo de Rivera va haver d’enfrontar-se a una situació crítica al Protectorat del Marroc. Davant de la rebel·lió liderada per Abd-El-Krim, el qual lluitava per la independència del Rif, així com la pressió dels militars africanistes que volien la revenja per la derrota d’Annual (1921), el dictador va haver de fer equilibris per poder aplicar la seva política colonial, la qual consistia en una dràstica reducció d’efectius militars i l’abandonament de la major part del territori, el qual drenava una gran quantitat de capital i recursos humans.
Popular
«Shadow lines»: la Guerra Freda sota zero

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES