Eulàlia Saguer Gavaldà

Eulàlia Saguer Gavaldà

(Barcelona, 1998). Graduada en Història per la Universitat de Barcelona i màster de formació en el professorat (UB). Apassionada de la Història Medieval.

«Si la Xina es cristianitzava, els xinesos podien convertir-se en súbdits de Felip II» – Entrevista a Diego Sola

Entre els segles XVI i XVIII, l’obra de referència sobre la Xina, «Historia del Gran Reino de la China», fou l’escrita per l’agustí Juan González de Mendoza. L’autor, però, mai va viatjar presencialment a Orient, tot i que els seus textos ens hi poden transportar. De la mateixa manera, ens trobem amb l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Diego Sola per conversar sobre aquest interessant personatge i viatjar mentalment fins a aquella Xina meravellosa i plena d’abundància divulgada per Mendoza i per la Monarquia Hispànica.

«Les dones vídues baixmedievals barcelonines estan presents a les fonts; només cal voler-les llegir per trobar-les» – Entrevista a Mireia Comas

Què significava ser viuda a la Baixa Edat Mitjana? Per quin procés i etapes passaven les viudes un cop adquirien aquesta categoria i perdien l’estatus de dones casades? Quina era la seva condició legal? El col·lectiu de les viudes baixmedievals era classificat sota la categoria de «miserabiles persone». Què suposava aquesta denominació i per què se les hi incloïa? La Mireia Comas, octora en Història per la Universitat de Barcelona (2012) i professora d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica a la mateixa universitat, ens parla de les vídues baixmedievals barcelonines.

«Ermessenda»: defensora del vell ordre

La sèrie, com el seu nom indica, narra la vida de la comtessa Ermessenda de Carcassona (972 - 1058) des de la mort del seu marit Ramon Borrell l’any 1017 fins a la seva pròpia mort, durant el regnat del seu nét Ramon Berenguer I (1023 - 1076) amb Almodis de la Marca (1020 - 1071). Ermessenda es va casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona (972 - 1017), i d’ell va rebre en escreix de dot els comtats d’Osona, Manresa i el bisbat de Vic.
Entrevista a Roser Marsal, fotografia de portada

«A l’Antic Egipte, les dones estaven presents en moltíssims àmbits, no únicament en el domèstic» – Entrevista a Roser Marsal

Llicenciada en història, arqueòloga i actualment doctoranda, Roser Marsal és especialista en Arqueologia i Història de l'Edat del Ferro al Pròxim Orient i en la cultura de l’aigua a la Transjordània del I mil·lenni a.C. Deixem el llibre Oikonomía: Cuidados, reproducción, producción. Tarragona: Publicacions URV, 2015. sobre la taula, obrim la grabadora i ens disposem a parlar de les dones egípies en clau de gènere i africanitat a partir del capítol del llibre que la nostra entrevistada va redactar: Mujeres de Kémit: madres, diosas, reinas y trabajadoras. Un bonic homenatge d’actuals dones treballadores (qui sap si mares, deesses i reines) a les dones de Kèmit d’ara fa uns 4.000 anys.
Portada Persèpolis (Font: DatBot, Viquipèdia)

«Persèpolis»: llums i ombres entre Iran i Occident

Hi ha qui diu que l’absència de color en una imatge ressalta l’essència del que es retrata, que el color és una distracció. És així, en blanc i negre, com se’ns presenta la major part de la pel·lícula francesa Persèpolis, de la iraniana Marjane Satrapi (1969), estrenada a les grans pantalles l’any 2007 i basada en la seva versió impresa en còmics (publicats entre 2000 i 2003). Persèpolis narra la Revolució Islàmica (1978 - 1979) i la guerra entre Iran i Iraq (1980 - 1988) de la mà de l’autobiografia de l’autora Marjane Satrapi.

La mortal dansa d’en Joan Petit

La cançó En Joan Petit quan balla, present en tots els cançoners infantils, és una peça clau en l’imaginari cultural català. Lluny de la divertida i innocent lletra que tan bé coneixem, té una història de revolta i tortura al darrere. Si llegim la lletra de la cançó en la seva llengua original, l’occità, si bé les parts del cos que va anomenant coincideixen amb la versió que coneixem, les primeres estrofes no: “Joan (o Jan) Petit que dança / Per lo rei de França”. La dansa de la qual es parla no és una dansa de caràcter festiu com podem pensar, sinó tot el contrari: fa referència a l’acte de sotmetre’s a la pena capital de la roda.
Popular
Els precedents arxivístics comtals i reials de l’Arxiu Reial de Barcelona (segles IX-XIV)

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES