Article

Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

El 28 de juliol de 1345 la reina Sança de Mallorca moria i era enterrada al monestir de la Santa Creu de Nàpols, la doble representació que hi havia a la seva tomba ens parla d’una sobirana polifacètica; estratega, diplomàtica, mística, devota i amb grans dots polítics. Les seves fundacions monàstiques honrarien la seva memòria, els seus escrits donarien testimoni de les paraules que pronuncià i dels debats teològics en els quals va participar, finalment la seva iconografia parlaria de la seva forta personalitat i convicció espiritual. En aquest primer article dedicat a la seva figura analitzem l’important paper que va tenir la reina en els afers d’estat i les distintes accions polítiques que desenvolupà durant el seu regnat a Nàpols, així com els seus dots organitzatius, diplomàtics i polítics que eren un viu reflex de la seva educació i preparació com a sobirana. La “dita santa regina”, en paraules d’Eiximenis, ha esdevingut fins els nostres dies una figura extraordinària, de qui val molt la pena dedicar unes línies i aprofundir en la seva vida per conèixer-la de més a prop.

Cel roig a l’Espanya republicana (1931-1932)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

La Revolució Russa (1917) va suposar un gran impacte per a una Europa que resistia encara a les desgràcies d’un enfrontament a gran escala que s’havia mostrat a priori revelador i esperançador.

La llegenda del Preste Joan (II): evolució i pervivència del mite medieval (s. XV-XVI)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

Marco Polo (1254-1324), considerat el viatger medieval per antonomàsia, i per extensió l’obra literària que glossa els seus viatges, ha deixat una empremta important dins la cultura occidental.

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III)

• Publicat el 15 d'octubre de 2016

osep Pla ens dóna l’entrada per reempendre el fil del protagonista: “Mateu és un personatge sinistre, un burgès dominat per la por, per una ànsia econòmica sense límits, l’autèntic representant del franquisme a Catalunya”.

Quan la realitat supera la ficció: les execucions exemplars en època medieval i moderna

• Publicat el 15 de setembre de 2016

L'intent de reconstrucció de realitats passades fet pel cinema i la literatura ha generat un imaginari col·lectiu on es presenta un món medieval (i per extensió un món modern) on el poder tractava amb gran crueltat aquelles persones que el qüestionaven o que alteraven l'ordre establert.

Els orígens catalans del Partit Popular (I)

• Publicat el 15 de setembre de 2016

El Partit Popular, com molts de vosaltres ja sabeu, ha esdevingut el potent referent del centredreta i de la dreta espanyola des de la Transició.

Teresa Claramunt: pionera del feminisme obrerista català

• Publicat el 15 de setembre de 2016

Moltes han sigut les dones que han trencat els límits de l’àmbit domèstic i han participat activament de la història política del nostre país per tal de defensar uns drets bàsics per a elles; moltes han sigut també les que han quedat silenciades per la historiografia.

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

• Publicat el 15 de setembre de 2016

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera.

En nom d’Odin, amén. La sincrasi a les Sagues dels islandesos

• Publicat el 15 de juliol de 2016

Un fenomen televisiu dels últims anys ha revitalitzat l’interès per la història escandinava, però el cert és que es continua caient en els mateixos tòpics. La religiositat precristiana no n’és exempta, i sovint s’interpreta a partir de fonts cristianes posteriors, com és el cas de les sagues dels islandesos. Encara que el cristianisme tingué una entrada relativament pacífica a Islàndia i s’adaptà ràpidament al context cultural d’Islàndia, la genuïna literatura que esdevindria més tard comptaria amb una influència cristiana major de la que se li acostuma a voler donar.

La llegenda del Preste Joan (I): creació i evolució del mite medieval (s. XII-XIII)

• Publicat el 15 de juliol de 2016

Segons afirma el gran historiador francès Jacques Le Goff, autor de nombroses obres relatives a la història de la cultura i el pensament medieval, els límits entre allò real i allò imaginari són variables i més o menys estrets en funció del moment.