Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació Publicat el 10 de desembre de 2021 El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.
Apropiacions critico-iròniques: l’estètica (discursiva) en els videoclips de Zoo Publicat el 12 de maig de 2021 El passat mes de març, Zoo va irrompre de nou en l’escena musical nacional amb el seu últim disc Llepolies, en un moment en el qual el sector es troba extremadament colpejat per la crisis sanitària actual. Zoo, com molts altres grups, es troben en la paradoxa de fer crítica sociopolítica dins la indústria de l’entreteniment, un factor que queda reflectit en els seus discursos, les seves lletres, i en l'estètica dels seus videoclips.
La imatge pobra: el llegat contemporani de la separació entre art i artesania. Una qüestió de classe Publicat el 15 de gener de 2021 Després que a la segona meitat del segle XVI, el teòric, arquitecte i pintor Giorgio Vasari publiqués les biografies d'alguns artistes-artesans, iniciant així per primera vegada el gènere literari biogràfic en el camp de l'artesania, la historiografia artística moderna va interpretar aquest fet, entre altres canvis en l'evolució de l'esquema de les arts, com a punt de partida per la creació del relat occidental modern de la Història de l'Art.
La conspiració dels Pazzi: un assassí ocult Publicat el 8 de gener de 2021 Un diumenge d’abril de 1478, a la catedral de Florència es va dur a terme una conspiració que pretenia posar fi a la vida de dos dels principals membres de la família Mèdici, Llorenç de Mèdici, governant de Florència i el seu germà menor Julià. El complot conegut com la conspiració dels Pazzi va fracassar i les represàlies van provocar un gran rastre de sang. El paper que va tenir la família en la conspiració va fer que la història els atorgués el nom de “la conspiració dels Pazzi”. Però, qui va ser el veritable instigador del complot?
Article Sant Agustí i Christine de Pizan: influències en el pensament europeu Publicat el 15 de gener de 2022
Article Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959) Publicat el 15 de juny de 2018