Moviment obrer

La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda

• Publicat el 15 de novembre de 2018

La majoria d’independències dels pobles, arreu del món, s’han produït a través de dues menes de processos sovint combinats...

«La rosa de plom i pólvora»

• Publicat el 4 de novembre de 2018

Tota producció que s’anunciï rere aquest epígraf s’haurà hagut d’encarar a la severa mirada d’un repte exigent. I és que la capital catalana a les portes dels anys vint de la darrera centúria assolí per la via del conflicte el clímax d’una turbulenta dinàmica social en absolut senzilla de recrear. Vorejant els 750.000 habitants, Barcelona era llavors la ciutat més incontrolable i conflictiva d’Espanya: flanquejada per un fabril teló de fum amb la desigualtat com a combustible, es convertí en escenari de permanent enfrontament entre un moviment obrer d’ànima àcrata i una sòlida burgesia industrial.

La renovació pedagògica catalana de principis del segle XX

• Publicat el 15 de juliol de 2018

L’escola que tots coneixem avui dia no va aparèixer de forma espontània en un moment indeterminat de la nostra història, sinó que és el resultat d’un llarg recorregut que, en el cas de Catalunya, s’inicia a finals del segle XIX, en un període marcat per profundes crisis socials i polítiques, però també per l’existència d’ambiciosos projectes reformistes.

«La ciutat cremada»

• Publicat el 22 de maig de 2018

La ciutat cremada és una pel·lícula catalana de l’any 1976, ens narra els esdeveniments més destacats que succeeixen a Barcelona des del desastre de la guerra de Cuba el 1898 a la setmana tràgica de 1909. En aquests 10 anys, mitjançant la història de la família Palau, dedicada al comerç de cava, es van narrant episodis polítics, econòmics i socials d'aquella interessantíssima Barcelona plena de fum de fàbriques, bohemis, anarquistes, burgesos, gonorrea i joves pintors com el cèlebre Pablo Picasso.

CCOO: el sindicat de l’antifranquisme

• Publicat el 12 de juny de 2017

Comissions Obreres, un sindicat avui en dia encara existent, es va fundar durant al dictadura franquista. Vinculat al PCE i al PSUC, però amb una clara influència de l'obrerisme catòlic, va jugar un important paper en les mobilitzacions contra el règim, configurant-se com una de les principals amenaces per aquest.

Ser un esquirol

• Publicat el 31 de maig de 2017

En aquesta entrada no expliquem l'origen etimològic de la paraula esquirol, sinó quin significat se li dóna en el context de les vagues obreres. Com tots sabem, el mot esquirol fa referència a un animaló pelut que viu als arbres i menja aglans, però aquesta paraula encara té un altre significat.

A casa, a la fàbrica i al carrer: el que va suposar per les dones la industrialització a Catalunya

• Publicat el 15 de març de 2017

La revolució industrial va suposar un trasbals en el món occidental: canvis dràstics en l’economia, en la societat —amb les noves classes, la burgesa i la proletària—, però també en la cultura i la mentalitat. A partir de nous paràmetres es redefiniria la vida contemporània, amb un nou paper per a les dones. La Industrialització també suposà un gran canvi per a elles, que veurien com se’ls vetaven els espais i com havien d’organitzar-se per superar les limitacions imposades pel sistema patriarcal. Analitzem, en aquest article, com s’imposà el discurs de la domesticitat amb el triomf de la burgesia, i com les obreres lluitaren per combatre’l.

Teresa Claramunt: pionera del feminisme obrerista català

• Publicat el 15 de setembre de 2016

Moltes han sigut les dones que han trencat els límits de l’àmbit domèstic i han participat activament de la història política del nostre país per tal de defensar uns drets bàsics per a elles; moltes han sigut també les que han quedat silenciades per la historiografia.

La fosca història de la industrialització a Europa

• Publicat el 15 de setembre de 2015

La industrialització comença a Anglaterra a finals del segle XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa.