Llengua catalana

El català durant el franquisme: repressió, escola i resistència 

Aquest article analitza la repressió franquista contra la llengua catalana i les formes de resistència que garantiren la seva continuïtat entre 1939 i 1975. L’article estudia l’exclusió del català dels àmbits de legitimació pública: administració, justícia, ensenyament, mitjans de comunicació i cultura, dins un projecte centralista de desarticulació nacional als Països Catalans. També examina el paper de l’escola com a instrument per tal de fer front al règim. Finalment, destaca les xarxes de resistència —àmbit domèstic, exili, iniciatives clandestines, renovació pedagògica, associacionisme i “Nova Cançó” i incorpora el cas de Mallorca com a expressió local d’aquest procés.

La construcció del model d’immersió lingüística

L’enquesta de 2018 elaborada per l’IDESCAT sobre les llengües inicials, d’identificació i habituals exposa les següents dades: el 31,5% de la població de més de 15 anys té com a llengua inicial el català, el 36,3% s’identifica amb aquesta llengua i el 36,1% la considera la seva llengua habitual enfront del 52,7% que considera el castellà la seva llengua inicial, el 46,6% que se n’identifica i el 48,6% que la té com a llengua habitual.
Popular
Desxifrant la mobilitat humana en el passat mitjançant la bioarqueologia i la química: els isòtops d’estronci

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES