Les expropiacions i expulsions de població per la construcció d’infraestructures a l’Horta de València (1957-1980) Publicat el 15 de juliol de 2025 Aquest text s’apropa a les expropiacions i expulsions de població agrícola a l’Horta de València generades per la construcció d’infraestructures logístiques, industrials i de transport durant el desenvolupisme franquista i el postfranquisme. Amb la riuada de 1957 i el Pla Sud com a punts d’inflexió en les relacions entre el camp i la ciutat, s’exploren diversos conflictes i mobilitzacions veïnals en defensa del seu hàbitat i mode de vida, així com els significats de la terra per als promotors dels projectes i les famílies afectades.
El sorgiment de la societat de classes Publicat el 15 de maig de 2020 El segle XVIII va quedar reconegut per la història com el "segle de les llums", a causa del sorgiment d'un conjunt de pensadors -de classes benestants-, i a l'expansió de les idees que tractaven de trobar explicacions diferents de la divina procedència, cercant la raó.
Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I) Publicat el 15 de juny de 2019 El suro, com és sabut, és l’escorça de l’alzina surera, la qual ha estat utilitzada des d’antic per a diversos propòsits. El seu aprofitament el trobem mencionat en textos de Teofrast (IV a.C.), Cató (III-II a.C.), Varró (II-I a.C.), Plini el Vell (I d.C.) i Plutarc (I-II d.C.).
La dona treballadora del segle XIX: resistències i fissures del model “male breadwinner” Publicat el 15 de març de 2019 Els estudis clàssics que, després de la Segona Guerra Mundial, comencen a estudiar el treball femení s'han caracteritzat per entendre que a partir de la Industrialització la participació de les dones en el mercat laboral depèn de l'existència de càrregues reproductives.
A casa, a la fàbrica i al carrer: el que va suposar per les dones la industrialització a Catalunya Publicat el 15 de març de 2017 La revolució industrial va suposar un trasbals en el món occidental: canvis dràstics en l’economia, en la societat —amb les noves classes, la burgesa i la proletària—, però també en la cultura i la mentalitat. A partir de nous paràmetres es redefiniria la vida contemporània, amb un nou paper per a les dones. La Industrialització també suposà un gran canvi per a elles, que veurien com se’ls vetaven els espais i com havien d’organitzar-se per superar les limitacions imposades pel sistema patriarcal. Analitzem, en aquest article, com s’imposà el discurs de la domesticitat amb el triomf de la burgesia, i com les obreres lluitaren per combatre’l.
Les arrels del sindicalisme: inicis d’una llarga lluita Publicat el 15 de desembre de 2016 El sindicalisme va ser un fenomen clau per entendre el desenvolupament de la Catalunya contemporània, sobretot a partir de finals del segle XIX. Les arrels d'aquest fenomen, això no obstant, s'han de buscar abans en el temps. Repassem els principals factors que van fer possible que els treballadors s'organitzessin col·lectivament a través d'aquestes institucions, així com els primers passos del fenomen a Catalunya fins al Sexenni Democràtic.
La fosca història de la industrialització a Europa Publicat el 15 de setembre de 2015 La industrialització comença a Anglaterra a finals del segle XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa.
Deformant la Història «Patria»: la sempiterna superficialitat en la narrativa del conflicte basc Publicat el 1 de desembre de 2020