Alexandre Magne i l’oracle de Siwah, un misteri no resolt Publicat el 3 de febrer de 2023 El que va succeir a l'Oasi de Siwah (Egipte) l'any 332 aC constitueix un dels majors misteris que envolten la història d'Alexandre Magne. Quines foren les raons que el varen motivar a recórrer una quantitat ingent de quilòmetres pel desert per a visitar un oracle quan, certament, podia aprofitar-se de l'eufòria anímica del seu exèrcit després d'haver vençut per segona vegada als perses a la batalla d'Issos (333 aC), i destruir-los d'una vegada per totes? En aquest article intentem entendre el perquè d'una visita enigmàtica i envoltada de misticisme que, a priori, sembla que no era prioritària per a vèncer al colós Imperi Persa.
L’enigmàtica serp vermella que va protegir l’imperi persa sassànida Publicat el 29 de març de 2022 Al nord-oest de l’actual Iran s’erigeixen, al llarg de 200 quilòmetres des de la costa sud-est del mar Caspi fins a les muntanyes de Bilikuh, les restes de la Gran Muralla de Gorgan, la que al primer mil·lenni de la nostra era fou l’estructura defensiva més gran del món. Fou superior a la de qualsevol muralla romana, fins i tot més llarga que els murs d’Adrià i Antoní junts, i cronològicament és anterior a la Gran Muralla Xinesa. Sense cap mena de dubte es tracta d’una sofisticada obra d’enginyeria que encara guarda nombrosos secrets de l’època sassànida.
«300» de Zack Snyder: propaganda a sou de la guerra Publicat el 1 de desembre de 2017 300 de Zack Snyder (2007) és l'adaptació a la pantalla gran del còmic homònim. Tot i la seva aparent fidelitat estètica, el film no és fidedigne a l'original: afegeix subtrames i modificacions del contingut que transformen totalment el sentit de l'obra. En aquest deformant la història, tractarem de fer una aproximació als errors històrics i modificacions, per tal de poder comprendre la nova intencionalitat que Snyder dóna a 300.
«300» de Miller i Varley: existir a l’ombra d’un mateix Publicat el 9 de novembre de 2017 Entre els anys 1998 i 1999 es publicava, en cinc números, la novel·la gràfica de Frank Miller (il·lustració i guió) i Lynn Varley (color). Probablement, però, ha quedat eclipsada per la seva adaptació al film de Zack Snyder (2007): tant pel seu èxit comercial com per les crítiques polítiques i historiogràfiques que desencadenà.
Política exterior grega: la política de l’altrisme Publicat el 15 de desembre de 2015 Tothom té en ment una sèrie de coses quan parlem d’Atenes en el segle V aC, l’anomena’t segle de Pèricles. Associem aquest període i aquesta cultura a una sèrie de valors i sistemes molt propers als nostres fins al punt que els considerem models i referents, sobretot en matèria de democràcia i cultura.