Churchill. Una (altra) biografia
Quin polític, tertulià o analista no s’ha omplert mai la boca amb alguna cita o anècdota protagonitzada per Winston Churchill. Un dels personatges més destacables del segle XX: militar, periodista, escriptor, polític, historiador, pilot aficionat, premi Nobel… No podia estar més equivocat el professor que sentenciava en un dels seus informes escolars referint-se al jove Winston: “no té cap ambició”. Pel que sembla, els seus pares: un polític conservador destinat a ser una gran promesa i una jove nord-americana amant, entre d’altres, del rei Eduard VII, tampoc tenien gaires esperances en el futur del seu fill. En una ocasió, el pare li dirà en una carta, que havent vist els resultats acadèmics que obté, està clar que serà sempre un perdedor. Hem de suposar que tots ells es farien creus només de veure els centenars d’estanteries que omplen els llibres dedicats a la figura del Winston Churchill.
Un dels darrers llibres arribats a les nostres estanteries dedicats a la mitificada i controvertida figura britànica és: Churchill: Walking with Destiny (2018) de l’historiador britànic Andrew Roberts, traduït i editat a casa nostra per l’editorial Planeta sota el segell de Crítica i titulat més modestament: Churchill: Una biografía. Realment aquí s’acaba tota la modèstia d’una obra descomunal per extensa i aprofundida en la que el seu autor escruta fins a detalls insospitats la figura del líder britànic. Roberts, que és historiador especialista en història militar i que de fet ja va publicar una magna biografia de Napoleó que hagués fet les delícies del mateix Churchill, no s’acontenta en reiterar els passatges més coneguts de la vida del personatge. L’obra aprofundeix en la faceta íntima i ens ofereix un retrat psicològic del polític en el qual suposa un repte titànic tenint en compte les complexitats del personatge. És en aquest aspecte on el lector trobarà les majors contribucions del llibre centrat en una figura tan trillada com la Churchill. Roberts pren partit de manera decidida en favor del seu biografiat en aspectes tan polèmics com foren el seu marcat supremacisme, bel·licositat i exacerbada ambició. També es mulla a l’hora de negar l’estesa creença que Churchill patia de depressió, el retrata com una persona sensible -procliu a la llàgrima- i excusa la seva ambició atribuint-la a una cerca permanent de reconeixement arrelada en una infància traumàtica, un argument que no sabem si els seus adversaris polítics, de dins i fora dels partits on va figurar li haguessin comprat.
És evident, i l’obra també ens permet copsar, que Churchill era, com tots, una figura poblada de llums i ombres i és que algun defecte i relliscada havia de tenir un personatge marcat per una hiperactivitat sorprenent que de jove va deixar els estudis per fer carrera dins del cos de la cavalleria reial on va iniciar un periple vertiginós. A 21 anys va marxar com a voluntari en cerca d’aventures a la guerra de Cuba, als 24 va lluitar a l’Índia i al Sudan, als 27 va ser fet presoner pels bòers de qui es va escapar per arribar la metròpoli convertit en heroi nacional cosa que li va obrir les portes del Parlament i posteriorment del govern essent el ministre més jove fins aleshores, als 36 ocupava la cartera de l’interior i un any després esdevenia primer Lord de l’Almirallat, convertint-se en amo i senyor d’armada més poderosa del món. Quan tres anys més tard esclati la Primera Guerra Mundial Churchill haurà ampliat i modernitzat la flota permetent el bloqueig marítim decisiu contra l’Imperi Alemany. Ni el desastre en el fallit desembarcament de Gal·lípoli que se saldarà amb mig milió de morts aliats i de qui tothom culparà a Churchill acabarà amb la seva ambició. Tocat però no enfonsat, expulsat del govern i satanitzat per l’opinió pública, Churchill s’integrarà en la seva unitat militar i es passarà sis mesos a les trinxeres esquivant obusos per congraciar-se amb els seus compatriotes.
Paral·lelament Roberts ens descriu la ingent tasca del Churchill polític com a orador, administrador i legislador. En aquest darrer àmbit podem apreciar l’impuls que va donar a lleis de marcat caràcter social com són la Llei de la Comissió de Comerç que va perjudicar les empreses que pagaven sous ínfims als obrers, l’abolició dels confinaments perllongats en les cel·les de càstig de les presons, el canvi d’hora per a l’estalvi energètic, l’impuls d’un tractat anglo-irlandès per a un major autogovern de l’illa, i un llarg etcètera. Podríem seguir però això ja ho fa Andrew Roberts al llarg de les més de 1.300 pàgines -notes i bibliografia a part- de la seva obra colossal apta per als més exigents cercadors d’anècdotes i curiositats del personatge retratat.
