Número 79 (desembre 2022)

«Per nosaltres que no hem viscut ni la guerra, ni la postguerra ni el franquisme, les fosses t’ajuden a entendre la crueltat de la guerra» – Entrevista a Queralt Solé Barjau

Queralt Solé s'endinsa en el coneixement sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. En la interdisciplinarietat del seu estudi i en les polítiques de memòria que l'acompanyen. A través de les fosses podem comprendre millor la realitat històrica de la guerra i la violència que existí.

Or, frau i corrupció: la mineria al Darién del segle XVII

Després d’alguns intents fallits al llarg del segle XVII, els veïns de la ciutat de Panamà van començar a explotar el mineral aurífer del Darién a finals de la dècada dels 70 de la centúria. Les dues darreres dècades del segon segle de colonització hispànica d’Amèrica veieren consolidar un sistema miner en un espai de frontera entre la realitat indígena i l’europea. Lluny dels nuclis miners capdavanters del Nou Món, a la regió selvàtica que separa els actuals Panamà i Colòmbia s’hi establiren diferents quadrilles d’esclaus africans que buscaven or a les arenes dels rius de la regió i en diferents mines subterrànies que s’anaren construint. La corrupció i el frau a la Reial Hisenda marcaren enormement l’explotació del metall preciós.

Haile Selassie, l’emperador etíop que va donar nom al moviment Rastafari

Odiat per uns i venerat per uns altres, la figura de Tafari Makonnen no deixa indiferent ningú ni dins ni fora d’Etiòpia. Últim emperador de l’Imperi etíop i d’una dinastia mil·lenària, Haile Selassie va ser un rei autoritari, però també va modernitzar el país i va obtenir un gran rèdit internacional en una època on la població occidental no estava acostumada a la presència de governants negres. Això, però, va ser en detriment del benestar de la seva població, afectada per la fam, la repressió política o la discriminació ètnica que van desencadenar en el seu derrocament. A Jamaica, en canvi, molts el consideren un enviat de Déu, arribant a donar nom al mundialment conegut com a moviment Rastafari.

Executar la justícia. Càstigs públics i privats a l’occident baixmedieval cristià: la Corona d’Aragó

Si quelcom ha cridat l’atenció de la majoria de l’imaginari col·lectiu és la brutalitat amb què els càstigs han estat concebuts durant l’edat mitjana. En aquest article volem palesar l’evolució del sentit de la justícia, la justificació per la qual es duien a terme les pràctiques punitives i el caràcter que aquestes adoptaven quan es duien a terme en un espai públic i privat. Fent-nos servir, principalment, d’un espai geogràfic concret: la Corona d’Aragó.

La Gran Batuda de 1749. Un projecte d’extermini del poble gitano

El 3 de gener de 1425 Alfons el Magnànim signa un salconduit per a Joan d’Egipte Menor i el seu grup per a que puguin circular lliurament per la Corona d’Aragó. És la primera referència documentada de població gitana a la península Ibèrica. Tres segles després, el 31 de juliol de 1749, Ferran VI signa una pragmàtica coneguda com la “Prisión General de Gitanos” o la Gran Batuda, un projecte genocida per fer desaparèixer la comunitat gitana d’Espanya. Aquestes dues cronologies mostren la trajectòria històrica d’un poble àgraf i nòmada durant l’època moderna a Espanya que, marcada per un desinterès historiogràfic i un antigitanisme evident, construeix una història del poble gitano a la península desconeguda i amb grans buits d’investigació històrica.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES