Número 60 (març 2021) – Especial «pandèmies al llarg de la Història»

Editorial: Nova pandèmia. Velles històries

Des de la gran grip de 1918-19 (que es calcula que segà la vida de milions de persones al món en un any, convertint-la en una de les més mortíferes de la història), el món no s’havia tornat a enfrontar a una pandèmia veritablement global, excloent potser el VIH.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

L’arma invisible: el paper de les epidèmies en la conquesta d’Amèrica

La conquesta d'Amèrica en mans dels europeus i la consegüent subjugació de la població nativa va trobar-se lligada a diversos motius i processos. En especial, hi ha una casuística que permet entendre la disminució de la massa indígena en la mesura i rapidesa que va ser: els agents patògens transportats pels mateixos espanyols al continent americà. La ràpida expansió de les epidèmies, que afectaven sorprenentment de manera voraç a la població nativa i no a la inversa, va convertir-les en l'arma inesperada més eficaç pels europeus.

Urbanisme i salut pública: tres transformacions urbanes als segles XIX i XX

La modernització de l’urbanisme ha estat molt lligada a la salut pública de les ciutats. En aquest article repassem diverses transformacions urbanes dels segles XIX i XX desencadenades per problemàtiques vinculades a la insalubritat, les epidèmies i la contaminació. Proposem una mirada al passat, a la planificació de l’Eixample Cerdà, Al Pla Haussmann de París, A la ciutat-jardí anglesa i a l’esponjament de Barcelona pel GATCPAC, per reprendre el debat sobre la tensió entre ciutat i salut.

«Arran de la pesta del segle XIV, la mort esdevé espectacular i macabra» – Entrevista a Teresa Vinyoles

Actualment, a causa de la Covid-19, els carrers estan més buits i se sent parlar poc anglès. Per aquells mateixos carrers, però uns sis-cents anys enrere, hi van passar processons constants, gent vestida de dol i, uns metres més enllà, es va assaltar el call jueu. I és que al segle XIV una altra epidèmia corria per la ciutat i per bona part d’Europa: la pesta. Ens disposem a conversar amb Teresa Vinyoles sobre la pesta del segle XIV i sobre les vivències, experiències, mentalitats i gestos dels habitants, dones, homes i infants, que la van viure a partir de la seva novel·la històrica La vida i la mort entre horts i vinyes. Barcelona, 1375 (Barcelona: Editorial Base, 2020).

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES