Número 56 (novembre) – Especial «Tardofranquisme, 45 anys després»

El «llarg 68»: radicalització de la protesta i sorgiment dels nous moviments socials a l’Estat espanyol durant el tardofranquisme

Un d’eixos moments als quals ha semblat que un fantasma recorrera el món ha sigut, sens dubte, la dècada de 1960 -tal vegada junt 1848, els anys immediatament posteriors al triomf de la Revolució Russa de 1917 i les darreries del primer decenni del segle XXI.

Tots junts contra Franco? Unitat i catalanisme popular a l’Assemblea de Catalunya

La manifestació de l’onze de setembre de 1976 a Sant Boi és potser la imatge més icònica del que representava l’Assemblea de Catalunya: el zenit d’un ampli moviment popular orquestrat per uns partits polítics que, unànimement i de manera convençuda, es dirigien cap a la llibertat del poble de Catalunya. Si bé aquesta era la situació de l’antifranquisme poc després de la mort del dictador, el desenvolupament de l’oposició democràtica catalana fou un camí tortuós d’encerts i errors que, a còpia de batzegades, anà dibuixant el camí a seguir cap a la restitució de les llibertats a Catalunya.

«La generació de 1978 vam complir amb el paper que ens pertocava» – Entrevista a Miquel Roca Junyent

Miquel Roca i Junyent (Bordeus, 1940) és un dels advocats més prestigiosos del país i que ha portat, recentment alguns casos de forta repercussió mediàtica (i controvertits), com ara el de la defensa de la infanta Cristina pel cas Nóos. Però el rol pel qual passarà a la història és la seva contribució a l’hora de donar llum a la Constitució espanyola (1978) i a l’Estatut de Sau (1979). Les preguntes tenen per objectiu conèixer com va viure els darrers anys del tardofranquisme, els objectius que l’antifranquisme es va marcar en aquella època (ruptura?, pacte?) i el seu paper en la redacció de la Constitució, entre d'altres.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES