Segons Puzzo, la seva font d’inspiració era Frankie Costello, un dels primers mafiosos americans que va crear una organització plenament americana, és a dir, no solament plena d’italians com era la costum de moltes famílies. La Famiglia Genoveses serà una de les famílies més ben incrustades dins del teixit americà, fins al punt d’arribar a ser una font d’inspiració per a molts personatges de ficció: com ara anirem dient, sortiran cognoms relacionats amb la producció del Padrino i amb algun dels mítics capítols de The Simpson. Francesco Castiglia va néixer a Calàbria el 28 de gener de 1891. Als 4 anys va embarcar cap a Amèrica amb la seva mare i el seu germà gran per retrobar-se amb el seu pare, que ja hi havia arribat abans per aconseguir bitllets perquè vingués tota la seva familia. Al cap de poc d’haver arribat allí, Castiglia va començar a relacionar-se, gràcies al seu germà, amb les bandes juvenils de l’època que voltaven per Nova York, en especial les d’East Harlem, iniciant-se en un món de violència entre jueus i irlandesos, els quals eren els autèntics amos del crim organitzat a Nova York durant la primera dècada del segle XX. A partir dels 13 anys va entrar oficialment a una banda organitzada; va ser en aquell moment que Francesco es va canviar el nom per Frankie, segurament després d’estar tres vegades a la presó per assalt i furt. Als 24 anys es va casar amb una noia jueva, Lauretta Giegerman, i poc després va estar 10 mesos a la presó per possessió d’una pistola.
Quan en va sortir, Castiglia va reforçar els seus contactes amb la familia de la seva dona. Fou també en aquell moment que va començar a utilitzar mètodes de persuasió i d’extorsió molt més durs, però alhora discrets; per això mai més va ser tornat a posar a presó i, a la vegada, es va anar fent cada cop més i més ric. El primer motiu pel qual no el van tornar a agafar mai va ser perquè treballava per Ciro Terranova, de la familia Morello de Manhattan i cap de la banda del 107th street. El negoci es basava en l’extorsió, els narcòtics i furts a la zona de Manhattan i el Bronx. D’aquell grup van sortir molts mafiosos de renom com Michael Coppola (avi de Francis Ford Coppola), Joseph Catania Jr. i Joseph LaSalle. Mentres va estar treballant per Terranova, Frankie va conèixer Lucky Luciano, que serà conegut com el Capo dels Dos Móns. Juntament amb Luciano i d’altres joves italians es va unir amb gent del barri com Benjamin Siegel, jueu, per iniciar la seva carrera plegats.
El seu èxit va ser tant important que finalment es van anar diversificant en els negocis, fins a arribar a conèixer algun dels mítics capos de principis del segle XX, Arnold Rothstein, que va fer de mentor a Frankie i li ensenyà com moure’s per les altes esferes. El 1924, Frankie Castiglia es va associar amb els grans líders irlandesos de la distrubució d’alcohol de Hell’s Kitchen mentre, a la vegada, seguia fent negocis amb el conegut Baró de la Cervesa del Bronx Schultz. En ajuntar-se amb els irlandesos, Castiglia es canviarà el cognom per Costello per qüestions de fonètica. El 1926, Dwyer, un dels caps del contraband d’alcohol de Nova York, va ser detingut i des d’aquell moment Frankie Costello es va posar a dirigir el negoci del contraband d’alcohol. Finalment, quan Luciano és extradit a Itàlia, Frankie Costello agafa les regnes de la família, sobretot pels importants fils i relacions que tenia amb molts polítics de l’època. Durant aquest període final de la seva carrera, Costello va anar a un psicòleg a causa dels atacs de depressió que tenia quan havia d’ordenar coses que en el fons no li agradaven. Aquest psicòleg li va aconsellar que fes amics fora del món de la màfia; i en va fer, com seria el cas d’Antony Quin. Frankie Costello morí al llit el 18 de febrer de 1973 i al seu enterrament hi van anar més de 50 cotxes fúnebres; la majoria no eren del món del crim organitzat.
