Imatge de portada: Placa commemorativa de l’abat Oliba com a fundador del monestir de Santa Maria de Montserrat. Font: Guerinf, Wikimedia Commons.
Avui, 30 d’octubre, però de 1046, el bisbe-abat Oliba, gran vertebrador de la Catalunya medieval, moria a Cuixà. Tothom ha sentit a parlar d’aquest il·lustre personatge, però què en sabem?
Oliba de Cerdanya (971–1046) era fill del comte Oliba Cabreta i la comtessa Ermengarda d’Empúries, i germà de Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Berenguer d’Elna. Era besnét del comte Guifré el Pilós i, per tant, cosí dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. Quan el seu pare, Oliba Cabreta, va retirar-se al monestir de Montecassino per a fer penitència, Oliba va rebre els comtats de Berga i de Ripoll, que va governar del 998 al 1002, any en què va ingressar com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll.
El 1008 van morir amb pocs mesos de diferència els abats Seniofré de Ripoll i Guifré de Cuixà. Oliba, amb uns trenta-set anys, va ser nomenat abat dels dos monestirs, segurament degut al seu origen noble i a la seva capacitat i vàlua personal.
El 1017 el comte Ramon Borrell moria a Barcelona (Oliba li va dedicar un llarg poema fúnebre anomenat Epicedion) i va començar la primera regència de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Aquesta va nomenar Oliba bisbe de Vic el 1018 i el va fer el seu conseller. Per la seva banda, Oliba li va crear una cort comtal amb tot de magnats, la majoria dels quals osonencs. En algunes ocasions el mateix bisbe-abat formava part dels tribunals de la comtessa Ermessenda, com el de la rebel·lió del bisbe de Barcelona Guisalbert i del vescomte de Barcelona el 1044.
La comtessa Ermessenda va potenciar la tasca directiva i espiritual d’Oliba, tal com ho revela una carta que li va enviar el 1043. Oliba es resistia a cedir-li el monjo Arnau, amic i secretari d’Oliba, per a què fos abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i la comtessa de Barcelona li va respondre «t’he donat mil homes per al servei de Déu i ara tu me’n negues un?».

Des del segle X les famílies aristocràtiques europees van anar prenent el poder públic a les monarquies (en el cas de Catalunya al Casal de Barcelona) convertint-lo en poder privat. Aquestes nissagues nobiliàries van exportar la violència entre elles, contra pagesos i mercaders, i contra els dominis eclesiàstics. En un primer moment, l’Església es va oposar a aquesta violència feudal, creant les sagreres, uns espais sagrats de trenta passes al voltant de les parròquies on era prohibida la violència feudal sota pena d’excomunió (en aquells temps l’excomunió deixava en indefensió i aïllament social als excomunicats).
Oliba va ser a Catalunya el màxim representant d’aquesta oposició eclesiàstica al feudalisme tot creant les Assemblees de Pau i Treva de Déu, unes assemblees on es reunien els estaments eclesiàstics, magnats, el poder comtal i els estaments no privilegiats per a acotar la violència feudal de forma assembleària (i l’origen de les Corts Generals). Així doncs, l’excomunió no només afectaria qui entrés armat a una sagrera, sinó també qui exercís violència feudal certs dies de la setmana i en dates assenyalades del calendari litúrgic, i es protegia els pagesos (amb la creació de les sagreres), els mercaders (mercats, fires i tothom que hi anés gaudia de protecció) i els espais de culte (les esglésies i tothom que hi anés). També s’hi proclamaven disposicions morals, contràries al divorci o a l’incest, i prohibint matrimonis amb familiars de menys de sisè grau de consanguinitat. La Pau i Treva de Déu va ser imitada per altres bisbes, com per exemple el de Narbona.
Oliba va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat per tal de recuperar terres i ermites que el monestir de Santa Cecília de Montserrat s’havia apropiat, i per poder-les controlar millor. Oliba era un home molt preocupat per la cultura, i en el seu inventari post mortem hi apareixen 246 tractats repartits en 192 còdexs (el seu antecessor com a abat de Ripoll tenia 65 còdexs). Així doncs, va omplir de cultura i de relíquies els seus monestirs, esglésies i catedrals.
Per acabar, només cal afegir que del 27 d’octubre de 2018 al 10 de febrer 2019, al Museu Episcopal de Vic van fer una exposició temporal anomenada Oliba episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic. En aquesta exposició s’obria la porta a la possibilitat que el nom de l’abat no fos el d’Oliba sinó el d’Òliba. També deien que si mai no va ser canonitzat es deuria, segurament, per causes polítiques, ja que tot el seu caràcter conciliador va tenir enfrontaments amb la noblesa del país.
-
Graduat en Història i màster de Cultures Medievals per la UB. Apassionat de la història local.