Denis Diderot és un dels filòsofs francesos més alabats de la Il·lustració, però, en la seva època, va ser un dels pensadors més incòmodes i odiats de la seva generació. Naixia, precisament, un 5 d’octubre de 1713.
Diderot va néixer a Langres, al nord-est francès. Des de ben jove va deixar clar el seu potent intel·lecte, motiu pel qual ingressà, a l’edat de quinze anys, al famós col·legi Louis-le-Grand, per esdevenir un jesuïta; el seu inconformisme, però, ben aviat el portà a canviar de tendència i passar-se als jansenistes, la branca més inconformista de l’Església catòlica i que representava una certa oposició política a l’Antic Règim.
El gal va ser un dels pensadors més capaços de la Il·lustració, i el seu coneixement era molt gran: havia estudiat llatí, grec, anglès, italià, matemàtiques, filosofia i era un bon coneixedor dels autors de la seva època. Però malgrat això i ser amic dels grans filòsofs del moment, Diderot mai arribà a gaudir en el seu moment de la bona fama dels seus contemporanis. Tampoc en l’amor fou massa afortunat, ja que el seu casament amb Anne-Toinette Champion (1710-96) el 1743 sempre fou molt infeliç i hi hagué molt poca afinitat intel·lectual.
Aquestes experiències formaren el seu caràcter, el qual sempre el portà a no preocupar-se mai massa per obtenir reconeixement social (al contrari que un dels seus grans amics, el també gran Jean-Baptiste d’Alembert).
Els seus escrits (començant pels seus Pensaments filosòfics, el 1743) serien cada vegada més coneguts per la policia parisenca; i no perquè hi congreguessin massa, sinó perquè els seus continguts eren altament subversius, cosa que, de retruc, li aportà un cert ressò… Però també patiment, com demostrà el seu empresonament a Vincennes per la seva Lettre sur les aveugles (Carta sobre els cecs). El cop va ser tan dur per al pensador que arribà a fer una confessió on renegava de l’esperit de les seves obres i prometia no tornar a escriure res sense autorització prèvia… Tot i que aquest fet el convertiria també en un màrtir del lliure pensament en la França de Lluís XV (1715-74).
Però la seva millor fita fou ser el cervell de l’Encyclopédie, una de les obres més importants del segle XVIII i un dels llegats més transcendentals que deixà la Il·lustració. L’enciclopèdia no només pretenia ensenyar coneixements o dogmes, sinó que també pretenia ensenyar i informar; un llegat que uns anys més tard contribuiria a cristal·litzar políticament la Revolució Francesa (1789). No deixa de ser curiós que el dia del seu naixement fos el mateix en què es produiria la famosa Marxa de les dones a Versalles…
