La mort de l’emperador Còmmode

Tal dia com avui, l’any 192 dC va morir l’emperador Còmmode, personatge molt reconegut per a la gran majoria gràcies a la pel·lícula filmada l’any 2000, Gladiator, on l’actor Joaquim Phoenix va interpretar-ne el paper i guanyà un Òscar per la seva actuació.

Però, què sabem realment sobre l’emperador?

Marcus Aurelius Commodus va ser el darrer emperador de la dinastia Antonina i va governar des de l’any 180 fins al 192 dC. Va començar, però un parell d’anys abans conjuntament amb el seu pare Marcus Aurelius on el fill es caracteritzà per realitzar accions moderades, que canviaren una vegada morí el seu pare i governà en solitari.

Un dat curiós és la diversitat de pensament entre el pare i el fill, ja que el primer no era partidari de fer espectacles de gladiadors, mentre que el segon es va convertir en l’emperador més apassionat d’aquest oci.

La seva bogeria, es podria deduir, va començar durant la seva educació, que va ser la mateixa que la del seu pare. L’única diferència és que, des d’un primer moment, va saber que seria emperador i el tracte des de petit va ser com el d’un futur governant i no com a nin aristocràtic. Això provocà que la seva personalitat canviés amb una egolatria que el feia destacar entre d’altres. El govern en solitari de Còmmode l’any 180 va estar marcat per la guerra contra els marcomanni a Vindobona (Viena) on Roma va conquerir aquest territori i l’emperador va decidir tornar a la capital de l’imperi.

Un dia de l’any 191 aC va caure un llamp a un temple que va quedar totalment destruït i suposà un gran incendi en tota la ciutat fins que la pluja el va amainar i el poble romà va creure que era cosa dels déus, com a càstig per tots els assassinats i bogeries que va començar a fer l’emperador anys enrere, això provoca que tots comencessin a mirar malament a Còmmode. Segons Herodià, en aquell moment va començar la vertadera bogeria de l’emperador, ja que va començar a creure ser descendent de Júpiter, assimilant-se amb Hèrcules, i fins i tot va canviar la seva vestimenta per la de l’heroi: una pell de lleó i també duia llenços porpra amb daurat. Els mesos de l’any varen ser substituïts pels seus noms (Lucius Aelius Aurelius Commodus Augustus Herculeus Romanos Exsuperatorius Amazonius Invictus Felix Pius). A més a més va col·locar estàtues seves per tota la ciutat, fins i tot tornant a anomenar la ciutat de Roma per Commodiana.

Per recrear les seves aptituds com Hèrcules va començar a realitzar espectacles al Coliseu davant de tot el poble sent ell el protagonista a l’espectacle. Possiblement era una estratègia per a guanyar-se a la gent del poble per al seu govern. Així doncs va recrear els reptes de l’heroi amb la caça d’animals (venationes) que, a priori, era el més fàcil per a realitzar a l’arena. Còmmode es va convertir en venator on, segons Herodià, posseïa una gran destresa i punteria amb les armes.

L’emperador es va fer un pas més enllà i va fer espectacles contra gegants, que suposà una negativa per part de la majoria del Senat, on l’emperador actuà assassinant-los, i del poble. Després d’aquestes reaccions d’amor-odi, va aparèixer l’emperador gladiador, primer a les escenes de prolusió (escalfament). El tipus d’estil que més li agradava era el secutor (espasa curta, escut rectangular, casc i armadura pesada). Tot aquest show va suposar la tornada del poble a estimar-lo, però no tant les classes altes o el Senat, que avorrien aquests tipus d’actituds populistes.  A més a més, el poble rebia diners de terres expropiades als rics i així tenia a la plebs contents.

Finalment, el dia 31 de desembre de l’any 192 amb motiu de cap d’any, al matí va decidir canviar el costum imperial de sortir del palau amb la toga per sortir des de l’escola de gladiadors amb la roba relacionada. Això suposava una deshonra molt grossa per a l’Imperi Romà. La seva dona li suplicà juntament amb dos esclaus. Però, com era evident, la negativa de l’emperador va sonar per tot arreu i va escriure en una taula de fang els noms d’aquests tres per executar-los l’endemà. Així doncs, varen intentar enverinar-lo, però no va ser possible a causa del seu corpulent cos, i un esclau, de nom Narcissus, amb convenciment de la seva dona, va estrangular-lo i va morir.

Més enllà de tornar a la tranquil·litat i estabilitat, després de la mort de l’emperador antoninià, varen haver-hi revoltes i guerres pel pròxim successor fins que Septimi Sever, admirador de l’emperador mort va accedir com a cap de l’imperi i va convèncer al Senat per a divinitzar a Còmmode i fundar una nova dinastia: la Severa.