[Foto de portada: Rètol del programa La Batalla Mounmental. Font: CCMA-TV3]
El Patrimoni Cultural ha estat “prime time” en les nits de diumenge de TV3 amb Batalla Monumental. Dotze monuments catalans han “competit” per escollir el monument favorit dels catalans. El nou programa d’entreteniment de TV3 s’ha emès en sis episodis al llarg dels mesos de gener i febrer de 2021. A banda del joc, l’objectiu del programa ha estat molt clar al llarg dels episodis: divulgar i promocionar el patrimoni del territori a través d’un format d’entreteniment televisiu i reactivar així el turisme de proximitat aturat per la Covid-19. El programa Batalla Monumental ha estat realitzat per Sàpiens (Grup Som) en una aliança entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Batalla Monumental ha fet competir dotze monuments representatius del territori català classificats en parelles segons ha fet ús d’un recurs prou habitual en la televisió com són les competicions. La mecànica d’aquest format ha estat replicada al llarg dels sis episodis: dos monuments s’enfronten i el públic decideix el vencedor. La “batalla” ha jugat entre l’humor i la divulgació d’aquests patrimonis presentats per famosos i personalitats vinculades als territoris. El públic no ha restat passiu com en altres programes de TV sobre Patrimoni Cultural, ans el contrari: a través de les xarxes socials han decidit activament els monuments vencedors en cada una de les “batalles”fins a arribar a escollir el monument preferit en la “batalla final”: la Seu Vella de Lleida.
El programa ha generat un fort impacte per part de la població, la premsa i els professionals del patrimoni cultural. Els monuments tenen un gran poder d’atracció, ja que per moltes persones construeixen un paisatge cultural intrínsecament vinculat a la identitat local i nacional de Catalunya. L’audiència en general ha rebut amb entusiasme i acceptació via xarxes socials. L’alta capacitat d’interacció virtual i uns monuments que generen un alt grau d’identitat local en el territori ha estat algunes de les claus de l’èxit del programa. Afegint-hi la situació inèdita de confinament i restriccions de mobilitat per la Covid-19, que ha provocat una baixada en el públic d’aquests espais patrimonials.
Tanmateix, la premsa i els professionals vinculats al patrimoni cultural no han vist amb tants bons ulls el programa. Els periodistes han anat seguint els programes emesos amb una crítica al mateix format televisiu (ritme, guió, presentadors…). Mentre que la crítica dels professionals -historiadors, arqueòlegs, antropòlegs, museòlegs…- ha girat al voltant de si és acceptable o no fer competir els monuments en un programa de televisió. Els dos sectors han valorat negativament fer una rèplica del model de Joc de Cartes en monuments a base de “banalitzar” amb tòpics els discursos sobre els patrimonis presentats.
En base aquests plantejaments fem una reflexió del programa Batalla Monumental des de la visió acadèmica i professional de la gestió del patrimoni cultural. Ho analitzarem a partir de dos elements clau que creiem importants per un programa d’entreteniment sobre el patrimoni cultural català, i més específicament sobre patrimoni monumental com són: en primer lloc, la imatge sobre Catalunya que transmet a l’audiència amb aquest producte televisiu; i, en segon lloc, el format televisiu triat per divulgar el Patrimoni Cultural a TV3.
Els monuments de la Catalunya “autoritzada”
Batalla Monumental segueix el discurs patrimonial ‘autoritzat’ que els “experts” i els poders polítics han anat construint sobre què és “Catalunya” des de la creació de l’imaginari nacional al segle XIX. La selecció d’espais patrimonials responen perfectament aquestes narratives nacionals que trien i rebutgen certs relats sobre la identitat catalana. La imatge sobre “Catalunya” és ben explícita al programa, com veurem. Tàrraco i Empúries ens vinculen simbòlicament amb les modernes “civilitzacions occidentals” a partir del passat clàssic, menystenint, és clar, els pobles ibers en el discurs nacional. Castells, catedrals i esglésies remarquen el mite fundacional de la nació mil·lenària en el període medieval i en la religió cristiana com a fonament. El Modernisme és la màxima expressió de l’art contemporani, la industrialització i d’una classe social determinada: la burgesia. En suma, la imatge projectada de Catalunya no es mou del discurs autoritzat que tots coneixem: civilització occidental, passat grecollatí, origen medieval i classe social burgesa.
La narrativa projectada sobre Catalunya és doncs la base sobre la qual es construeix la nació. Observem com aquesta imatge és projectada a partir de reforçar una sèrie d’atributs sobre el país, és a dir, un ús polític d’aquests patrimonis. Batalla Monumentalho fa a partir d’una selecció limitada de monuments que responen a un determinat ‘discurs autoritzat del patrimoni’. No tots els monuments del país es poden presentar de forma tan “edulcorada”, barrejant humor i divulgació científica. Per tant, els monuments que no entrin dins aquests paràmetres serà molt difícil que siguin presentats en pròxims programes. Com per exemple, els monuments vinculats a les classes populars, siguin pobres, camperols o obrers (barraques, construccions de pedra seca…), pobles o períodes històrics invisibles (imponents jaciments ibèrics o el Barroc), o bé, monuments amb un passat incòmode (camps de concentració o del colonialisme català). El programa no “jugarà” en aquests camps de “batalla”.
Tanmateix, si parlem en termes d’imatge pública de Catalunya, potser hauríem de parar atenció a les veritables gestes a les quals s’enfronta el patrimoni català i que sembla que no són prou “acceptades” per ser esmentades en un programa televisiu. La gestió del patrimoni cultural a Catalunya és molt precària pel que fa a finançament, estructura, personal i legislació aplicada. La cara oculta -i vergonyosa- de Batalla Monumental és que s’han promocionat monuments en el mateix moment que s’acomiadava el seu personal tècnic amb contractes molt precaris des de feia molt temps i van ser substituïts per guardes de seguretat. El Departament de Cultura, que era el responsable, se’n va fer ressò, però en aquest cas la nova solució va passar per contractar personal de seguretat per garantir l’obertura dels espais, en lloc de fer nous contractes al personal tècnic.
Aquestes últimes setmanes han anat sortint diversos articles periodístics sobre la gestió del patrimoni cultural català assenyalant la precarietat dels treballadors, la falta d’oportunitats laborals o museus i espais patrimonials sense director/a ni direcció estratègica. El finançament és irrisori per generar plans de preservació del patrimoni -no només monumental-. Sumat a això ens trobem sense una nul·la direcció comuna i polítiques públiques en matèria de patrimoni cultural a les administracions públiques, des d’ajuntaments a les diputacions fins a la Generalitat.
La gran “batalla” pel patrimoni també implica denunciar la situació precària que viu el sector patrimonial i que afecta directament als professionals d’aquests espais patrimonials. Posar de manifest aquestes i tantes altres situacions de precarietat que es viuen en el sector i que afecten tant als treballadors com als espais patrimonials en si i a la qualitat i possibilitat de la seva visita. No es pot fer un programa que glorifiqui uns espais patrimonials que d’altra banda no són decentment gestionats des de l’administració pública. En termes de competició, aquesta que tant els hi agrada fomentar, diríem que això és “jugar brut”.
Monuments a TV3. Competició?
Seguint aquesta línia, ens trobem amb la segona qüestió amb la qual ens agradaria reflexionar: el format televisiu per divulgar el patrimoni cultural -en aquest cas els monuments-. Si en l’anterior qüestió analitzàvem “quina” imatge ha projectat sobre Catalunya Batalla Monumental en les següents línies reflexionem sobre “com” es presenta aquest patrimoni al programa. La divulgació del patrimoni és molt important, crucial gairebé diríem, i creiem que fins aquí tothom hi està més o menys d’acord. Ara bé, quin és el preu que estem disposats a pagar perquè existeixin programes televisius de divulgació del patrimoni com és el cas de Batalla Monumental? Fer “competir”entre monuments per escollir-ne el favorit dels catalans és útil per fer divulgar el patrimoni i alhora reactivar el turisme local en l’actual crisi pandèmica?
Som conscients que el país, el turisme i el sector del patrimoni cultural no passen pel seu millor moment. El programa ha aconseguit complir el seu propòsit d’acostar a un públic general els monuments més representatius de país. Aquests continguts serveixen per potenciar un turisme local i de proximitat molt tocat per la crisi. Ara bé, el programa hauria de modular la forma de presentació televisiva dels monuments de tal forma que permetessin donar una major equitat entre la divulgació de rigor i l’entreteniment. Sàpiens, TV3 i el Departament de Cultura no només haurien d’incloure com a assessors a reconeguts historiadors i arqueòlegs -especialistes acadèmics en la història dels monuments-. Els productors de programes televisius sobre patrimonis també haurien d’incloure museòlegs i gestors del patrimoni. Aquests són professionals especialitzats a transmetre discursos amb rigor sobre el patrimoni i en la creació de productes. D’aquesta manera, es podria aconseguir un equilibri en la forma de presentació de rigor, la selecció dels monuments i l’entreteniment.
Reflexions finals
Per concloure aquestes reflexions sobre el programa Batalla Monumental de TV3 voldríem sintetitzar-les amb un parell d’idees clau i una sèrie de consideracions per a futurs projectes de divulgació televisiva dels patrimonis de Catalunya. La recepció del públic ha estat un èxit pel format d’interacció amb les identitats de la població. Entenem, doncs, que podria ser que hi hagués una segona temporada. Més enllà de la competició entre els dotze monuments, l’objectiu del programa ha estat molt clar: potenciar el patrimoni cultural com a eina de reactivació econòmica en plena crisi de la Covid19. Com hem anat discutint al llarg del text, l’objectiu del programa s’ha complert, però a costa de certs aspectes criticables i fonamentades, com ara ‘quina’ imatge projectem sobre Catalunya amb el programa i ‘com’ divulguem aquesta imatge fent competir aquests monuments entre ells.
Així doncs, la imatge sobre Catalunya que ha projectat el programa segueix els paràmetres construïts des de les elits polítiques i intel·lectuals del país des de la Renaixença. El discurs reproduït en el programa s’ha basat a fonamentar-se en el passat grecollatí, el mite fundacional en època medieval i la invenció de la nació en la industrialització. Tots aquests atributs, seleccionant-los subjectivament, s’han anat presentant de forma “natural” al llarg del programa sense incidir en problemàtiques sobre la història de Catalunya, o bé la situació actual d’aquests espais patrimonials. Per tant, s’observa un biaix discursiu que genera la invisibilització d’altres realitats històriques o com també el programa ha amagat la crua realitat d’un sector professional que està en una crisi latent, amb acomiadaments i una gestió inadequada per la classe política des de fa molts anys.
Una crítica, sense ser constructiva, perd efectivitat si no dóna solucions a una problemàtica global. Tot i que és una bona notícia que hi hagi un programa televisiu en “prime time” sobre patrimoni, no és admissible que es presentin els monuments d’una forma tan competitiva i sense prou rigor científic, en benefici de l’entreteniment per a tots els públics. Així doncs, què es podria fer? Primer de tot caldria establir noves complicitats entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Departament de Cultura per generar nous formats divulgatius sobre els patrimonis catalans (natural, immaterial, material biocultural, etnològic, artístic, científic, històric, arqueològic, documental, bibliogràfic, memorialista…). Voldríem doncs, que aquesta complicitat també volgués dir noves mirades sobre el patrimoni, amb noves veus tant en l’assessorament com en la presentació dels programes. Ara cal revisar els possibles biaixos i èxits del programa per tal de traçar un full de ruta conjunt per divulgar des dels museus, espais patrimonials, manifestacions vives la nostra herència com a país.
