Els altres 11 de setembre: calamitats mundials a dojo Publicat el 11 de setembre de 2015 La derrota catalana va suposar un Decret de Nova Planta que va destruir les nostres institucions i va fer pagar un alt preu a la resistència que havia plantejat Catalunya davant les tropes de Felip V. I és això el que es commemora, no pas una derrota, sinó la resistència davant unes tropes poderoses i l’abandonament dels aliats europeus.
Les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki Publicat el 6 d'agost de 2015 El 6 d’agost de 1945, es va efectuar el primer atac nuclear de la història.La bomba atòmica Litte Boy va caure sobre la ciutat d’Hiroshima, al Japó, provocant una destrucció massiva. 3 dies més tard, el 9 d’agost, una segona bomba atòmica, Fat Man, va impactar sobre Nagasaki.
Assassinat de Guillem d’Orange Publicat el 10 de juliol de 2015 El 10 de juliol de 1584 va morir, o més ben dit, va ser assassinat Guillem d'Orange. Aquest noble alemany es convertí en Príncep d'Orange l'any 1544, i va esdevenir una de les figures més combatives i destacades en la rebel·lió de Flandes contra la Corona Espanyola. Com sabem, aquests fets van provocar la independència de les Províncies Unides.
Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica Publicat el 4 de juliol de 2015 El 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels Estats Units Americans. Aquesta va ser redactada per Thomas Jefferson, Benjamin Frankiln i John Adams. Recollia en el seu cos els drets naturals, formulats per John Locke, en uns termes de llibertat, igualtat i democràcia: els homes són lliures, iguals i independents.
Un pensador poc maquiavèl·lic Publicat el 21 de juny de 2015 Niccolò di Bernardo dei Machiavelli va morir el 21 de juny de 1527 a Florència, la mateixa ciutat on havia nascut el 3 de maig de 1469. Hem de dir, d’entrada, que aquest autor pateix una mala fama que no li és gens merescuda. Maquiavel també va ser un home dedicat a la vida pública de la ciutat-estat de Florència.
Un monarca de pes Publicat el 4 de juny de 2015 Com sabem, al llarg de la història molts monarques han tingut sobrenoms. Alguns no han fet ben bé justícia a la figura del rei, com és el cas de Felip el Bell, que no era precisament agraciat, però d’altres tenien un àlies ben merescut. És el cas de Carles III El Gras, rei de França Oriental i Occidental i Emperador Carolingi d’Occident.
Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc Publicat el 15 de maig de 2015 Les èpoques baixmedieval i moderna són prolífiques pel que fa a figures que plantejaven una reforma eclesiàstica. La més coneguda és, sens dubte, Martí Luter, però no hem de confondre el reconeixement amb l’exclusivitat de les seves idees.