Maria Sastre Bonnin

Maria Sastre Bonnin

(Consell, 2001). Graduada en Estudis Literaris a la UB. Actualment, cursa el segon any del Màster de Cultures Medievals (UB). També ha fet el curs d'especialització de Realitat i ficció de les dones medievals (IL3-UB). Té un gran interès per l'àmbit d'investigació literària medieval, amb el focus posat sobre la Matèria de Bretanya, la Matèria Artúrica i l'univers dels trobadors.

 «Avui dia guanya el que s’hauria anomenat abans una recepció estètica, però conscient d’haver-se tret de sobre tota una connotació política que no juga a favor ni del cant ni del públic del cant.» – Entrevista a Joan Dalmases Paredes. 

El cant dels Nibelungs és una de les grans obres literàries que ens va llegar l’edat mitjana. Aquest cant èpic amb orígens orals es posa per escrit en el segle XIII, tot i que arrossega tot un bagatge històricoliterari ancestral. A mitjans del segle XVIII (al 1756) Jacob Hermann Obereit, fi lòleg alemany, va redescobrir el text tal com el coneixem avui dia. Ara, aquest clàssic ha estat traduït per primera vegada al català per Joan Dalmases, professor, germanista i traductor, que ens parla sobre l’impacte que tingué aquesta obra en el seu context medieval, així com de les diverses formes en què s’ha utilitzat políticament al llarg de la seva història fi ns a l’actualitat. Una clara manifestació de com literatura i història entren en diàleg. Una obra facilitada al públic actual mercès a l’aposta de l’editorial Adesiara per editar aquest gran clàssic.

El «De amore heroico» d’Arnau de Vilanova: un diàleg entre la medicina medieval i l’amor cortès

Arnau de Vilanova, notori metge de l’edat mitjana, realitzà un tractat mèdic sobre l’amor heroic. Un terme que denominava la passió obsessiva amorosa, objecte d’estudi d’una llarga tradició de teoria mèdica, des de l'antiguitat, passant per la ciència àrab, fins als temps d’Arnau. En aquest manual s’exposen les causes, els símptomes i les possibles cures per aquest amor entès com una malaltia. Alhora, permet advertir el diàleg establert entre la medicina i la concepció literària de l’amor cortès.

El cançoner de Ripoll: el corpus líric clandestí de temàtica eròtica del monestir de Ripoll

Marcat per una vida agitada i convulsa, el manuscrit 74 del fons de Ripoll de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. X) se’ns presenta, avui dia, com a un còdex d’allò més curiós i insòlit amb motiu de la presència d’un corpus líric eròtic, que fou encabit entre les seves pàgines de manera clandestina. Uns poemes que no van ser disposats a l’abast públic fins que l’any 1923, Lluís Nicolau d’Olwer, polític i escriptor català, posà de manifest la troballa i l’existència d’aquestes composicions líriques amoroses, les quals havien estat redactats posteriorment en el manuscrit (s. XII) per un monjo del monestir de Ripoll.
Popular
Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES